Como l hyperindividualismo lheva a l hyperstatismo

Audio

Por tolera’ la xhente emancipaho mal a penæs a los de la suæ propria classe, axhunta-se n minorìæs que compiten ente sigo. El stau trata de regular — & politiza la vida quotidiana de toda la xhente. Nun ha hi salida per hagora.

Alexander Grau

 

la sociedà moderna anda a dividise n facetæs siempre nuœvæs — cada una d’elhæs, ente tanto, quier vese speyada n sin distorsion. (Exposiçon nel sur de London, 2016).

La xhente moderno quier ser individuo. Lo que se reservaræn delhos d’aristòcratas & civiles ricos nos sieglos anteriores, una vida autodeterminada, autònoma, excèntrica, ye hagora un phenòmeno de massa. Tres poucæs dècadæs, la urbanizaçon & la bayura massiva pulverizarun ambientes sociales centenarios & læs normæs, vezos & rituales de sou, da quando strictos, & abrierun a quien se lo podìæ permittir un nivel de vida t’aquelha impossible d’afigurase.

Sì q’ansì læs opportunidahes d’emancipaçon tamien produzen presion por emancipaçon. Intos cada qüestion relativa a l stylu de vida, cada plan de vida ha d’arrepensase rigorosamente. La conseqüencia ye lo que l sociòlogo Ulrich Beck tyamarìæ theologïzaçon postreligïosa quotidiana: “læs decisiones de l stylu de vida ‘divinizarun-se’. Qüestiones que disapahecieræn cun Dîous andæn hagora biltando nuœvamente nel muxicu la vida.”

Nun ha hi ya mas decisiones triviales. Torna-se todo importante & assume una significaçon. Cada acçon na vida tien hagora un valor symbòlicu. Cada compra, cada cambio trabayu, cada compañeiro sexual torna-se compromisso d’un determinau plan de vida. L ego tornou-se l sou propriu dîous salvador.

La paradoxa de la discriminaçon

Sì q’ansì los dîouses reaccionæn sensiblemente a la crìtica. Cada reprehension, cada reprobaçon ye-yos heresìa. Los dîouses quieren que los adoren. Applica-se esto a los dîouses de los tiempos archaicos, magar que tamien a los mũîthos milhones de dîousinos pequenhos modernos: l individualista emancipaho de l nuœssu presente quier lheva’ la vida de sou de maneira radicalmente autònoma, & la suæ vision ye la ùnica que val. Ansì que por favor: la sociedà tien q’applaudir, ou meyor a inda, adorar.

Puœis na lògïca de l ego auto-realizau, los applausos que nun se dan son una degradaçon. La xhente de la bayura moderna, por ende, nun quier solo que se lo tolere, tamien que se lo reconhoça, magar que læs conseqüenciæs idiosyncràsicæs de la suæ auto-realizacion stean indagora distantes.

El Like-Button torna-se un sýmbolu d’una sociedà u la persona nun se contenta cun vivir una vida autònoma, tamien quier applausos pol sou stylu de vida. A quien niege essi applausu, culparà-se de la peyor offensa concebible n una sociedà d’auto-realizaçon: discriminaçon.

Esta ye la razon por que la discriminaçon anda hagora no cimeiro de la scala de los peccahos sociales. La conseqüencia ye la paradoxa de la discriminaçon: la persona moderna quier que la vean cumo l outro, casu contrariu nun serìæ singular; sì q’ansì a quien realmente lo aborde d’una fhorma differente de la deseada culpa-se-y de discriminaçon.

La invençon de la minorìa

Non obstante la xhente de la modernidà emancipatoria nun quier solo los applausos de læs masses. Cumo un dîousin de l auto-redempçon, requier una càmara d’echo u los sous proprios ideales s’honren n un conceyu de xhente afin. Forma-se un corru social u los miembros son dîouses & cleru n union personal: la minorìa. Eiquì nun se celebren solo los proprios ideales de vida cumo un cultu, eleva-se tamien per riba læs masses cumo communidà de la xhente iniciaho. & Cun èxitu. Puœis n una sociedà u todos quieren ser differentes, la pertenencia a una minorìa torna-se pruœba de l authènticu you: you sou una minorìa, por tanto sou.

Por consequencia, la minorìa ameyorarà tamien moralmente. Cumo productu l individualismo moderno, la minorìa tamien assume la suæ consciencia de superioridà moral. Næs minorìæs & subculturæs axhuntæn-se los inaptos & inconformistas & por tanto los pioneiros d’un stylu de vida que tamien ye superior d’un puntu vista èthicu.

Cumo parte d’una minorìa, la persona nun s’emancipa solo de la sociedà mayoritaria, tamien apaña la offensiva moral. Hagora, n abordando læs suæs preoccupaçones – los dreithos de læs minorìæs – los deseos per-personales innoblecen-la.

La omnipresencia l discursu de læs minorìæs nos puœblros occidentales nada tien que ver cun la preoccupaçon pol dreithu de protecçon de læs minorìæs. Mas bien, trata-se d’eleva’ la necessidà d’autoaffirmaçon de la persona n geta de significaçon & finalidà a l nivel de læs revindicaçones morales &, a l cabu, legales.

Per sieglos, læs minorìæs anduvierun consideradæs moralmente inferiores por andar sviadæs de la norma, & la Illustraçon insistîu correctamente que dal xhuizio quantitativo produz un xhuizio moral. Cun todo, so læs condiçones de l auto-realizaçon moderna, la Illustraçon torna-se tamien l oppuœsto a si: la minorìa anda tornando-se hagora un valor positivu, precisamente por ser minorìa.

El lhabor de l stau

Esta conversion d’un tèrminu statìsticu n un moral tamien val a fin de re-interpreta’ la subrepresentaçon quantitativa de la discriminaçon & derivar d’elha revindicaçones morales & legales. El Stau tien una posiçon fundamental eiquì.

Fhoi esti ta final de l sieglo XX garante de los dreithos fundamentales liberales communes, transformou-se lhœw na sociedà de læs minorìæs tribalizadæs tornando-se l administrador de la protecçon de læs minorìæs & interesses parciales. Implementæn-se estos pol Stau pelos dreithos civiles communes: prescribe quotæs, intervien nel dreithu propriedà ou nel dreithu voto & trata de regula’l idioma.

Esso explica como l scientista polìticu americanu Patrick J. Deneen emphatiza “por que los stahos liberales de wœy — n Amèrica ou n Europa — se tornarun mas direccionistas & individualistas simultaneamente”. Emancipaçon & individualismo produzen “un cyclu auto-refhorçante u la persona cada vez mas disarraigada fortaleç el Stau que la creara”.

Exacerba-se essa tendencia pol fheithu de que n una sociedà tribalizada læs minorìæs mas stremadæs s’axhuntæn competiendo por recursos materiales & ideales. Elho acaba inevitablemente n conflictos ente identidahes minoritariæs contradictoriæs.

Por dar un casu proeminente: læs ideæs d’emancipaçon feminista cumplren cun los modelos a segir de los migrantes. Systemas de valores discrepantes da fheitho colliden. Que se tien que pensar, intos, d’una muçulmana emancipada n Occidente? Ha hi que la felicitar por alhiberase de læs structuræs paternalistas? Ou somete-se elha a ideæs eurocèntricæs & capitalistas d’autodeterminaçon? Ye un sýmbolu de cultura misògïna ou autoaffirmaçon contra l imperialismo cultural occidental?

Una vez q’estæs situaçones competitivæs ente los medios minoritarios nun se son a resolver sin devaluar una minorìa & polo tanto contradiziendo la lògïca de los discursos minoritarios, el Stau & læs instituçones supranacionales tienen, n ùltimu anàlysis, el lhabor de disactiva’ los conflictos ente minorìæs rivales. Fhai-se cargando a la mayorìa la causa de los conflictos ente læs minorìæs. Stableç-se ansì una narrativa d’agressor-vìctima que non solo allivia la competiçon ente minorìæs, tamien læs fortaleç normativamente & devalùa indagora mas la mayorìa.

Ansì l pensamiento de l autodeterminaçon individual torna-se no oppuœsto de sou. In cuœnta d’alhibera’l phenòmeno statìsticu de la minorìa de læs associaçones normativæs nel spìritu de la illustraçon, la sociedà individualista d’auto-realizaçon fhai-lo spoxigar moralmente.

El sou paraxismu auctoritariu arrefhuœrça-lu l fheithu de nun actuar de parte de l simple Poder, actùa cumo guardian de la moralidà minoritaria superior.

Al liberalismo afhuœgæn-lu los sous proprios ideales.

Alexander Grau ye doutor in philosophìa & auctor independiente. Lo que publicou mas recientemente ye "pessimismo cultural. Una sùpplica" (2018) & "Hypermoral. El nuœvu deseo d'indignaçon" (2017). 

Fhœnte