Diaphonema

Un diaphonema ye una unidà phonològïca abstracta q’identifica una correspondencia ente sones que se relacionæn de duæs ou mas variantes d’un idioma ou piñu idiomas. Por exemplo, delhæs de variantes anglesæs contrastæn la vocal de late (/eː/) cun la de wait ou eight (/ɛɪ/). Outræs variantes anglesæs[b] contrastæn la vocal de late ou wait (/eː/) cun la de eight (/ɛɪ/). Esti par non sobrepuœstu de phonemas de duæs variantes stremadæs son a arreconciliase collocando très diaphonemas differentes: un primer diaphonema pa pallabræs cumo late (//e//), un segundu diaphonema pa pallabræs cumo wait (//ei//), & un tercer diaphonema pa pallabræs cumo eight (//ex//).

Pallabra


Variante A

Phonemas


Variante B

Diaphonemas

 

late

/eː/

//e//

 

wait

/ɛɪ/

//ei//

 

eight

/ɛɪ/

//ex//

 

La diaphonologïa studia la realizaçon de diaphonemas pente dialectos, & ye importante si se quier una orthographìæ adequada pa mas d’un dialectu d’un idioma. La linguìstica històrica, preoccupa-se de como se reflecta un phonema ancestral a medida q’un idioma se parte n dialectos, cumo læs realizaçones modernæs de l angles antiguo /oː/.

El conceitu arremonta-se a la dècada de 1930. La voz diaphon usou-se primitivamente dientro de la mesma significaçon, sì q’ansì arredireccionou-se mas tarde refiriendo-se a qualquiera de læs variantes particulares, fhaziendo la relaçon ente diaphonema & diaphon anàloga a la d’ente phonema & allophon.

Utilizaçon

La voz diaphon apahecîu de mano usada por phoneticistas cumo Daniel Jones[3] & Harold E. Palmer.[4][5] Jones, q’andaba mas interessau n transcribir & lhidiar cun la variaçon dialectal[6] que cun como de cognitivamente real ye l phenòmeno,[7] primitivamente usou diaphon pol amor de referise a la familia de sones que se realizæn differente dependiendo l dialectu solo que los considerando los fhalantes cumo siendo ermanos;[8] a la realizaçon n un dialectu determinau ou d’un fhalante tyamou-se-y variante diaphònica. Por amor de la confusion relacionada a la utilizaçon, Jones mas tarde cuñarìæ la voz diaphonema por referise a la significaçon anterior de diaphon (classe de sones) & gastarìæ diaphon refiriendo-se a læs variantes.[9][10][11]

Un inventario diaphonèmico ye un diasystema specìficu (un tèrminu popularizau por Uriel Weinreich) que sobrepon contrastes dialetactales por acceder a todolos contrastes in todolos dialectos inclusos. [12] Elho consiste n un inventario bàsico compartido [13] &, a l contabilizar contrastes non fheithos por todolos dialectos (seyan estos contrastes històricos que se perdieræn ou innovadores que nun se fhexzieræn in todælæs variantes) [14], solo tantos contrastes cumo fhuer necessario. [15] [16] L approximaçon diaphonèmica distancia-se de la supposiçon de se’ læs communidahes linguìsticæs homogëneæs, permitte describir variæs variantes nos mesmos tèrminos (daquè importante n situaçones næs que la xhente domina mas d’una variante) [17] & adiuda a determinar u los fhalantes fhaen identificaçones diaphònicæs cumo conseqüencia de semeyançæs & differenciæs ente læs variantes implicadæs. [18]

La variable linguìstica, un conceitu[19] similar presentau por William Labov, refier-se a characterìsticæs de variaçones que son referencialmente idènticæs, non obstante acarretando significaçon morphològïca & syntàctica.[20] Elho ye a incluyir phenòmenos phonològïcos, ansì cumo morphològïcos & syntàcticos.[21] Labov tamien disinvolvîu l anàlysis de normæs variables, siendo normæs variables aquelhæs que todolos miembros d’una comuña fhalantes (presumiblemente) tienen, sì q’ansì variando na freqüencia d’utilizaçon.[22] El conceitu cabeiru atopou resjstencia de los studiosos por variæs razones[23] incluyendo l argumento de los crìticos de que l conhocemiento de læs probabilidahes de læs normæs andarìæ per-lhœñe de la competencia de los fhalantes.[24] Por essos problemas, la utilizaçon d’anàlysis de normæs variables sumîu acabante la dècada de 1980.[25] D’ayures, la variable linguìstica utilizæn-la indagora na sociolinguìstica. Pante Labov, l agrupamiento de variantes xhustifica-se pola tendencia a fluctuar ente elhæs dientro l mesmu cuœlmu de pallabræs.[26] Por casu, Labov apresentou læs variaçones (ente los fhalantes de New York) de la vocal de bad ou dance:

Valor phonèticu

Marcaçon

[ɪə]

1

[ɛə]

2

[æ̝]

3

[æː]

4

[aː]

5

[ɑː]

6

A los differentes valores phonèticos asignarun-se-yos valores numèricos que s’utilizaræn intos n un ìndiç de marcaçon gëneral.

La sobredifferenciaçon produz-se a l imponese distincçones phonèmicæs de l propriu idioma primariu a los sones de l segundu systema u nun se requieren; la subdifferenciaçon occurre a l nun se caltener dous sones de l segundu systema por nun s’apresentar nel systema primariu.[27]

Dialectologïa

Inspirau por Trubetzkoy (1931), Uriel Weinreich advogou pol usu de diasystemas na dialectologïa structural, & camentou que tal systema arrepresentarìæ un nivel mas altu d’abstracçon que ye a unir dialectos que se relacionæn n una ùnica descripçon & transcripçon.[28] Si los systemas phonèmicos describen la fhala d’una sola variante, los systemas diaphonèmicos son a rescampla’ los contrastes non fheithos por todælæs variantes representadæs. La fhorma de stremalos ye a demostrase nel nome New York. Esta pallabra ye a transcribise phonemicamente cumo /nuː ˈjɔrk/ n angles americano, visto que mũîthæs de læs suæs variantes nun permitten la xhuntura /nj/ intamando sýllaba; na Received Pronuntiation, la sýllaba final /r/ nun se produz, transcribirà-se intos essi nome /njuː ˈjɔːk/ pol amor de marcar essa pronuncia. Una transcripçon diaphonèmica talque /njuː ˈjɔrk/ (cun intrambæs  /j/ &  /r/) cobrirìæ por tanto intrambos dialectos. Dalu nun se describe exactamente, cun todo & cun elho intrambos son derivables de la transcripçon phonèmica.

El deseo d’eguar un diasystema a fin d’accommodar todolos dialectos angleses, combinando-lo cun una phonologïa gënerativa floreciente, imburriou a dialectòlogos americanos a tratar de construyir un “supersystema” de phonologïa anglesa analyzando distincçones dialectales cumo differenciæs na ordinaçon de læs rieglræs phonològïcæs[29][30] ansì cumo tamien na presencia ou absencia de talæs rieglræs[31] Bickerton (1973:641) ta fhoi mas alhà affirmando que la descripçon de principios de la commutaçon de còdigos interdialectales diba ser impossible sin talæs rieglræs.

Un casu d’essi conceitu apresenta-se n Saporta (1965:223) cun una differencia phonològïca ente castelhano & uruguayo:

Castelhano

Uruguayo

Glossa

[יklase]

[יklase]

Aula’

[ˈklasɛs]

[ˈklasɛ]

Aules’

Sin la utilizaçon de rieglræs ordinadæs, l uruguayo podrìæ interpretase cumo teniendo dous phonemas addicionales & alternancia morphophonèmica de vocales cul sou marcador plural. Procurar eguar un diasystema que codificare tala variante arrepresentarìæ ansì todælæs variantes hispañoles cumo teniendo siete phonemas vocales (cun contrastes mal a penæs na posiçon final). Debido a tener intrambæs variantes allophones piesllos de vocales mediæs næs sýllabæs abiertæs & allophones abiertos næs sýllabæs piesllæs, l usu de rieglræs ordinadæs minimiza læs differenciæs de maneira a se’ la fhorma subiaciente n intrambæs variantes la mesma & l uruguayo simplemente tien una rieglra subseqüente q’exclui la /s/ a l final d’una sýllaba; eguar un systema diaphonèmicu torna-se ansì un processu relativamente cincielhu. Saporta (1965:220) camienta que læs rieglræs necessariæs pol amor de responder a læs differenciæs dialècticæs, magar nun ser psychològïcamente reales, son a ser historicamente precisæs.

La naturaleza d’un systema commun pa l angles fhoi controversa: l anàlysis de Trager & Smith (1951)[32] fhoi popular ente linguistas americanos un tiempu (de cara a l criticismo, particularmente de Hans Kurath[33]); James Sledd[34] apresentou l propriu systema diaphonèmicu sou q’acommodaba l angles americano sureño; intrambos Troike (1971) & Reed (1972) modificarun el schema l patron de son de l angles focalizando-lu sol diaphonema, pensando que podrìæ lhidiar meyor cun læs neutralizaçones q’approximaçones structuralistas;[35] & The Pronunciation of English in the Atlantic States (PEAS) por Kurath & McDavid combinou delhos de dialectos n un systema transcriptu n IPA.[36] Mas recientemente, The Cambridge Grammar of the English Language gasta una transcripçon diaphonèmica d’angles patron a fin de ser a expressa’ los exemplos conciso & n sin favorecer dal accentu particular.[37]

Weinreich (1954) argumentou que Trager & Smith (1951) nun fhueræn a arrepresentar cun precision dialectos por involucra’ la suæ methodologïa una tentativa de crear un diasystema que stablecier los componentes relevantes de systemas phonèmicos.[38] Voegelin (1956:122) argumentou q’un problema similar occurre nel studio del Hopi u la transferencia de la formaçon lheva a los phonetistas a concasa’ læs characterìsticæs d’un dialectu n studio nel systema de dialectos que ya se studiaræn.

Intamando cun Trubetzkoy (1931), los linguistas que procuræn explica’ læs differenciæs dialectales stremen polo commun très typos:

  • Phonològïcæs: los inventarios phonèmicos & læs restricçones phonotàcticæs.

  • Phonèticæs: como un phonema dau se realiza phoneticamente (RP & angles australiano, por exemplo, tienen quasj que l exactu systema phonèticu, sì q’ansì cun differenciæs notables næs realizaçones de læs vocales[39]). Esta distincçon cubre differenciæs nel rangu de variaçon allophònica.

  • Incidencia: un phonema occurre mas q’outru n una pallabra determinada ou grupu de pallabræs (cumo grass, que tien la mesma vocal de farce n RP sì q’ansì non in GA.[40]).

Wells[41] expandîu-lo stremando la categorìæ phonològïca ente differenciæs “systèmicæs” (læs d’inventario) & “structurales” (læs de phonotàctica).

  • Autistic n angles de l Canadà superpon-se a la maneira de como los fhalantes de Received Pronunciation dizen artistic: [ɑːˈtʰɪstɪk]

  • Impossible n General American superpon-se a impassable n RP: [ɪmˈpɑːsəbl̩]

Hankey (1965: 229) observa un phenòmeno semeyante nel oeste de Pennsylvania, u [æɪ] occurre cumo la vocal de ashes ou cumo la vocal de tiger, sì q’ansì dal fhalante nun funde læs duæs vocales (por casu, un fhalante que diz [ˈæɪʃɪz] nun dirà [ˈtæɪɡɚ]).

La superposiçon de realizaçon occurre ente los très dialectos de l Huasteco, que tienen el mesmu systema phonològïcu, magar nun tener mũîthæs vegadæs læs pallabræs cognates los mesmos visos d’esti systema. Por exemplo, si los dialectos Central & l Potosino tienen intrambos sones de typu ch & ts, læs pallabræs u s’atopæn invierten-se:[44]

#tʃ

#tʃan “coliebra”

tʃan

tʃan

tsan

 

#tʃʼ

#tʃʼak “pulga”

tʃʼak

tʃʼak

tsʼak

 

#tʲ

#tʲiθ “amarantho”

tʲiθ

tsiθ

tʃiθ

 

#tʲʼ

#tʲʼitʲab “peyne”

tʲʼitʲab

tsʼitsab

tʃʼitʃab

 

Diaphonemas de l huasteco

Yuen Ren Chao eguou una transcriçon diaphonèmica de læs principales variantes tsinæs, næs versiones de characteres lhatinos & tsinos, tyamada “tsino commun”. Primitivamente (1927) cobrìæ los varios dialectos wu, sì q’ansì per 1983 expandieræ-se tamien pol amor d’abarca’ los principales dialectos de l mandarin, yue, hakka & tamien min. A parte delhæs d’irregularidahes, TsC ye a interpretase egual de bien in qualquier d’essos dialectos, pa tras de n outros quantos mas.

L àrabe qur’ànico usa un systema de scriptura diaphonèmica q’indica intrambæs læs pronunciæs, tanto la de La Meca, el dialectu occidental u se scribîu l Coran, que la de l Arabia oriental, el dialectu reputau de la poesìæ pre-islàmica. Por exemplo, el final *aj pronuncia-se daquè cumo [eː] na Mecca, & scriptu ي /j/, ente que na Arabia oriental fhundîu-se cun [aː] & scribe-se cumo ا /ʔ/. Pol amor d’accomodar intrambæs pronunciæs a pres, utiliza-se la lhettra bàsica de l àrabe de la Meca, non obstante quitando-y el diacrìticu: ى . De la mesma maneira, la parada glottal perdîu-se nel àrabe de la Meca n todælæs posiçones, quitando inicialmente, læs lhetræs de la Meca arretuvierun-se intos cun lat parada glottal indicada per acio d’un hamza diacrìticu.[45][46]

Bilinguismo

Einar Haugen expandîu l approximaçon diaphònica a l studio l bilinguismo[47] pensando que los diaphones arrepresentæn el processu d’identificaçon interlinguìstica[48] u sones de variantes stremadæs se vinculæn perceptualmente n una categorìæ sola.[49] Puœden occurrir identificaçones interlinguìsticæs ente variantes non relacionadæs, u ye possible eguar un diasystema pante mũîthæs situaçones de contactu differentes ente idiomas, adequando-se & dependiendo tala construcçon de la finalidà suæ [50] & la simplicidà suæ dependiendo de como d’isomòrphica ye la phonologïa de los systemas. Por exemplo, l hispañol de Los Ojos (un lhogarin de Rìo Arriba County, Nuœvu Mèxico) & la variante local de l angles de l suroeste son abondo isomòrphicos ente sigo[51] por tanto una approximaçon diaphònica pante tala situaçon de contactu d’idiomas serìæ relativamente cincielha. Nagara (1972) gasta una approximaçon diaphònica a l discuti’ la phonologïa l angles pidgin q’utilizabæn los immigrantes xhaponeses næs plantaçones Hawaiianæs.[52]

Intrambos Haugen & Weinreich considerarun se’l usu de phonemas alhen d’un solu idioma inappropriau quando los systemas phonèmicos ente los idiomas yeræn incommensurables ente sigo.[53] Similarmente, Shen (1952), argumenta que læs representaçones phonèmicæs son a lhevar a confusion a l lhidiar cun interferenciæs phonològïcæs[29][30]. Ansì Nagara (1972:56) observa que la transcripçon phonètica strẽitha ye a ser ingidiyada, specialmente a l discutir outræs characterìsticæs grammaticales talæs que syntaxis & morphologïa. Los allophones, que los systemas phonèmicos nun consideræn, son a ser importantes nel processu d’interferencia & identificaçones interlinguìsticæs.[54]

Imprèstitos

Similarmente, el tèrminu diaphon ye a usase n discussiones sobre cognatos q’occurren n idiomas differentes per acio d’imprèstitos. Specificamente, Haugen (1956:46, 67) gastou de l tèrminu por referise a phonemas que s’egualæn por fhalantes interlinguisticamente por causa de semeyançæs na fhorma & / ou distribuçon. Por un casu, imprèstitos n Huave que tienen una “identificaçon diaphònica” cul hispañol incluyen àsèt (‘azaite’, de l hispañol aceite) & kàwìy (‘cabalhu’, de l hispañol caballo).[55] Esta percepçon de semeyança cun la phonologïa nativa significa que fhalantes de l idioma deldor (n esti casu, Huave) ascuîtharan los rasgos nuœvos de l idioma imprestador (n esti casu, hispañol) cumo equivalentes a los rasgos proprios[56] & substituyiran-los nos de sou a l arreproducilos.[57] N essæs transferenciæs interlinguìsticæs, quando los phonemas ou restricçones phonotàcticæs son enforma stremadæs, son a producise compromissos mas extremos; por exemplo, la phrase anglesa Merry Christmas, a l imprestase a l Hawaiiano, torna-se mele kalikimaka.[58]

Pidgins & crioulhos

El processu d’identificaçon diaphònica produz-se a l elaborase los pidgins; magar comparti’ los patrones lèxicos & morphosintàcticos, los fhalantes usen da vezo los systemas phonològïcos de l sou idioma nativu, lo que quier dizir q’han apprehender a reconhocer talæs correspondenciæs diaphònicæs na fhala d’outros por facilita’ la comprehension mutua d’un pidgin activu.[59] Bailey (1971) propon que læs differenciæs de rieglra son a usase a fin de determina’ la distancia q’un enunciau particular tien ente læs fhormæs acrolectal & basolectal d’un continuum postcrioulho. Bickerton (1973:641–642) ãpunta que læs variantes mesolectales tienen freqüentemente characterìsticæs non derivables de talæs rieglræs.

Realidà cognitiva

La situaçon de læs grammàticæs panlectales & polylectales[c] tien sido focu de debate pante los phonòlogos gënerativos de magar el decenio de 1970;[60][61] una de læs principales spheræs d’alderique polo que respeita a los diaphonemas & diasystemas ye si reflectæn la competencia linguìstica real de los fhalantes. William Labov, magar star enthusiasmau cun la construcçon d’una grammàtica panlectal, argumentou q’esta habrìæ basase na competencia linguìstica de los fhalantes.[62] Peter Trudgill argumentou contra la formaçon de diasystemas que nun son cognitivamente reales[63] & camienta[64] que læs grammàticæs polylectales que nun fhaen parte de la competencia de los fhalantes nativos son adulteraçones. de l mesmu xheytu, Wolfram (1982:16) advierte que læs grammàticæs polylectales mal a penes son appropriadæs quando “resultæn n affirmaçones sobre læs capacidahes de l fhalante-ascuîtha…”

Magar nun haber linguistas affirmando que læs grammàticæs panlectales tengan validez psychològïca,[65] & los diasystemas polylectales seyan mũîtho mas probables de ser cognitivamente reales pante fhalantes bilingues & bidialectales,[66] fhalantes de solo un dialectu ou idioma son a ser indagora conscientes de læs differenciæs ente la propria fhala & outra de læs outræs variantes.[67] Considerai por exemplo la pallabra house, que se pronuncia:

  • [haʊ̯s] in Buffalo

  • [həʊ̯s] in Toronto & Washington, D.C.

  • [hæʊ̯s] in Philadelphia

  • [hɛʊ̯s] in Charlottesville.

Los fhalantes nativos son a calibra’ læs differenciæs & interpretales cumo ermanes.[68] Un problema semeyante occurre n tsino. Quando una “pallabra commun” se comparte por varios dialectos mutuamente inintelligïbles, considera-se una mesma pallabra, magar pronunciase de fhorma differente dependiendo de la zona de quien fhala. Ansì un fhalante de Peking & outru de Nanking son a pronunciar (‘pente’ <per+ente>, differente, ([pjɛn˥˩] & [pjɛ̃˥˩], respectivamente), magar q’inda considere læs differenciæs cumo minores & debidæs a differenciæs accentuales sin importancia.[69] Por nun se’ los fhalantes normalmente a ascuîthar distincçones non fheithæs nos sous proprios dialectos[70] (por exemplo un fhalante del los USA de l sur que nun ye a stremar ente pin & pen nun ascuîtharà la distincçon quando produzida por fhalantes d’outros dialectos), fhalantes que son a ascuîthar tal contraste magar nun lu produzir son a tener essi contraste cumo parte l sou repertorio linguìstico.

Al discuti’ læs claves contextuales d’identificaçones de vocales n angles, Rosner & Pickering (1994) observæn que l control de los dialectos nun ye per-importante pa obtener identificaçones quando læs vocales se collocæn ente consonantes, possiblemente por forma’ la structura /CVC/ da vezo elementos lèxicos que son a facilita’ la identificaçon; la identificaçon de vocales isoladæs, que nun lhevæn freqüentemente tala informaçon lèxica, ha coincidir da fheitho cun prototypos de vocales cun mènos deviaçon que n contextos consonantales.[71] Nel primer capìtulu de Trudgill (1983), Peter Trudgill argumenta q’essos contextos semànticos formæn læs bases de la intelligïbilidà ente læs variantes & que l processu ye irregular & ad hoc mas que l resultau de qualquiera mena de competencia polylectal passiva gubernada por rieglræs.[72]

De Camp (1971) argumenta que l processu d’acquisiçon de la fhala polos nenhos inclui disinvolve’ l habilidà d’accommoda’ læs differentes variantes a læs que stan expuœstos (incluyendo læs que nun utilizarìæn de fheitho) & la significaçon social de la suæ.[73][74] Wilson & Henry (1998:17–18) ãpuntæn que puœden haber periodos crìticos pa elho similares a los d’apprehender idiomas. Essa competencia n mùltiples variante ye n sin lo duldar, el principal vehìculo de cambio linguìstico.[75]

Solo tornando la representaçon diaphonèmica una fhorma enforma remota & subiaciente, vinculada a læs representaçones superficiales reales n accentos que se dan por una lharga cadena de rieglræs — mal ansì serìæmus a resolver a penæs la difficultà obvia de l diaphonema taxonòmicu.

Wells dà l exemplo de straightlate & wait, que rhymæn næs mas de læs variantes anglesæs solo que, por fhazer delhos dialectos contrastes phonèmicos cun læs vocales d’essæs pallabræs (specificamente, per partes de l norte d’anglia[d]), una transcripçon panlectal habrìæ codificar essi contraste magar star absente pante los mas de los fhalantes, tornando tal systema “un constructu de l linguista”[77] & non parte de la grammàtica presente na mente de qualquier fhalante nativo (que ye lo que los adherentes a tal systema tratæn de cutir).[78] Hall (1965:337) argumenta que talos constructos adeqùæn-se ùnicamente a l eliminase inantea de la formulaçon final de l anàlysis grammatical. Wells arrecalca indagora mas la importancia na differencia phonotàctica ente accentos rhòticos & non rhòticos — los primeiros tienen una /r/ subiacente n pallabræs cumo derby & star ente que los cabeiros, ciertamente, no[79] — & na vocal àtona de happy, que s’alhiña phoneticamente cun la vocal de kit n unæs variantes & cun la de fleece n outræs.[80]

Hans Kurath, particularmente proeminente n anàlysis comparativu de characterìsticæs territoriales britànicæs & americanæs,[81] affirma que læs characterìsticæs systemàticæs de l angles britànico & americano concasæn ampliamente excepto por un puñau de deviaçones, por exemplo:[82]

  • postvocal /r/[83]

  • variantes altes & baxes de /e/

  • /ɵ/ curtia de New England

  • coalescencia de / ɑ / & / ɔ /

  • variaçon de /ʊ/ & /u/ in delhos tèrminos lèxicos

  • la vocal de poordoor, & sure

  • variaçones de /aɪ/ & /aʊ/

Magar minimiza’ læs deviaçones, Kurath argumentou que nun habìæ un “patron total” (un tèrminu de Trager & Smith (1951)) que se fhuer a imponer a todolos dialectos angleses nin tampouco a los americanos. [84]

El linguista ha d’analyza’l systema de cada dialectu separadamente inantea saber que characterìsticæs systemàticæs se comparten por todolos dialectos, ou grupu de dialectos. Ha de stremar ente læs characterìsticæs systemàticæs & læs sporàdicæs non systematizadæs de cada dialectu, visto que cada dialectu tien elementos que nun stan incorporahos nel systema. Considerar characterìsticæs non systematizadæs cumo parte d’un ‘systema’ & imponer un ‘patron commun’ son noçones spuriæs que s’han d’arrefhugar.

La descripçon d’una grammatica polylectal cognitivamente real vieno cul systema de rieglræs de Trudgill (1974) pa la fhala de Norwich que, presumiblemente, podrìæ gënerar qualquiera salida possible n una populaçon specìfica de fhalantes & siendo psychologïcamente real pante elhos[85] de maneira q’essos residentes nativos que normalmente exhibìæn fusiones de sones (por casu ente læs vocales de days & daze) podrìæn fhazer de fhorma precisa & coherente la distincçon si se yos pide imitar a los hablantes mas vieyos de Norwich.[86][87]

Berdan (1977) argumenta que la comprehension ente variantes quando atopada, nun ye evidencia abondo pa l affirmaçon de que læs grammàticæs panlectales son parte de la competencia linguìstica de los fhalantes.[88] Ballard (1971) argumenta q’una grammàtica panlectal extrapolada (ou ta mesmo ampliamente polylectal) de grammàticæs “idiosyncràticæs”, cumo læs que s’atopæn in Trudgill (1974), a inda nun fharìæn parte de la competencia linguìstica de los fhalantes;[89] Moulton (1985:566) argumenta que buscar una grammàtica polylectal que codifique una gran quantidà de dialectos torna-se per-bizarra & que la protofhala arreconstruyida tradicional ye mas appropriada pa los beneficios declarahos de læs grammàticæs polylectales. Bailey (1973:27, 65), notable por defende’ la construcçon de grammàticæs polylectales, diz que læs normæs gënerativæs de talæs grammàticæs habrìæn de ser panlectales por poder potencialmente apprehendese nel processu d’acquisiçon, magar nun sperase de dal fhalante tener que læs apprehender todæs.

Magar remanece’ la dulda na realidà psychològica de sou, la utilidà de los diaphonemas amuœsa-la Newton (1972:19–23) cun la perdiçon de l phonema vocal frontal arredondiau /y/ næs pallabræs griegæs cumo ξύλο & κοιλιά; esta vocal fusionou-se cun /i/ næs mas de læs pallabræs & /u/ næs que quedæn, magar varia’ la distribuçon cul dialectu. Un diasystema tenrìæ por tanto q’apresentar un diaphonema subiacente addicional /y/ cun rieglræs gëneratives q’explicæn la distribuçon dialectal.[90] Similarmente l systema diaphonèmicu de Geraghty (1983) vaî alhen de l nucleu commun, marcando contrastes que mal apahecen in delhæs de variantes;[91] Geraghty argumenta que pol amor de los vezos matrimoniales fijianos que lhevæn a la exposiçon a outros dialectos, los fhalantes son a tener un diasystema q’arrepresenta mùltiples dialectos cumo parte de la suæ competencia communicativa.[92]

Arrepresentaçon

Existen variæs maneiræs d’arrepresenta’ los diaphones na litteratura. Una fhorma ye por acio l IPA, ye a fhazese cun barræs, cumo si fhueræn phonemas, ou cun outros typos de colrtsetes:

  • barres doblres: //bɪt//[93]

  • signos d’exclamaçon: !bɪt![94]

  • barræs verticales: |bɪt|[95]

  • colrtsetes curvos: {b.ɪ.t}[96]

El conceitu nun requier la formaçon d’un systema de transcripçon. Los diaphones son a arrepresentase ente barræs doblres.[97] Esti ye l casu, por exemplo d’Orten (1991) & Weinreich (1954) u los diaphonemas s’arrepresentæn ente colrtsetes[98].

N esti schema, l angles patron scoces & l accentu de Kirkwall amuœsæn-se por fhazer contraste phonèmicu ente / k / & / x /, ente que RP & GA mal tienen el primeiru, de maneira que lock & loch se pronunciæn de fhorma differente nel primer grupu & de fhorma ermana nel ùltimu.

Los systemas diaphonèmicos nin necessariamente tienen falta utiliza’l IPA. Los diaphonemas son ùtiles eguando un systema de scriptura q’accommode multiples dialectos cun differentes phonologïæs.[99] Ta n dialectologïa, læs transcripçones diaphonèmicæs son a basase per outra parte na orthographìæ l idioma, cumo ye l casu de l Automated Book Code de Lee Pederson designau pa informaçon del Linguistic Atlas of the Gulf States.[100][101] & l systema de transcripçon diaphonèmica usau por Paul Geraghty pa los idiomas Fijianos parientes que gasta un script lhatin modificau.[102]

Vèi tamien

  • Mèthodu comparativu

  • Diasystemas

  • Ernst Pulgram

  • Gràphicu l alphabeto phonètico internacional de los dialectos angleses

  • Grupo lèxicu

  • Morphophonologïa

  • Historia phonològïca de læs vocales anglesæs

  • Robert A. Hall, Jr.

Notes

  1. ^ Variantes norteñæs anglesæs que nun passarun pela fusion pane–pain.

  2. ^ Variantes norteñæs anglesæs que nun passarun la fusion wait–weight.

  3. ^ Pa la finalidà d’esti artìculu, læs grammàticæs panlectales son aquelhæs que codificæn todælæs variantes d’un idioma, mentræs læs polylectales codificæn mènos q’esso.

  4. ^ Essos dialectos pronuncien læs vocales cumo [ɛɪ(x)], [eː], & [ɛɪ], respectivamente; la supposiçon ye que pallabræs cumo straight tienen una fricativa velar subiacente, solo que sin se pronunciar.

Referenciæs

  1. ^ Crystal (2011)

  2. ^Casu adaptau de Wells (1982:69–71).

  3. ^ Collins & Mees (1999:326), citando Jones (1932)

  4. ^ Chao (1934:364), citando Palmer (1931)

  5. ^ Chao (1946:12) affirma que Jones attribuîu a Palmer la utilizaçon de l tèrminu impressu primeiru, magar Wells (1982:69) citando Jones (1962), attribui a Jones el impulsu l conceitu.

  6. ^ Wells (1982:69)

  7. ^ Twaddell (1935:29)

  8. ^ Chao (1946:12)

  9. ^ Ye ansì cumo s’usen los tèrminos in Kurath & McDavid (1961) (citahos in Wells (1982:70)), Moulton (1961:502), & Jones (1950)

  10. ^ Shores (1984) usa diaphon n essi sen solo q’usa phoneme in vez de diaphonema.

  11. ^ Trask (1996:111)

  12. ^ Stockwell (1959:262)

  13. ^ Stockwell (1959:262), citando Hockett (1955:18–22)

  14. ^ Geraghty (1983:20)

  15. ^ Stockwell (1959:262)

  16. ^ Wells (1982:70) refier-se a esta distincçon cumo “differenciæs na realizaçon phonètica” & “differenciæs ente accentos”, respectivamente.

  17. ^ Nagara (1972:24, 47), citando Weinreich (1953:14, 29)

  18. ^ Nagara (1972:47)

  19. ^ Pederson (1977:274)

  20. ^ Lavandera (1978:173, 177), ãpuntando a Labov (1966)

  21. ^ Wolfram (1991:24)

  22. ^ Romaine (1981:96), ãpuntando a Labov (1969)

  23. ^ Fasold (1991:8–15)

  24. ^ Vèi Romaine (1981:100–106) pa una discussion mas fhonda sobre la competencia n relaçon a læs rieglræs variables.

  25. ^ Fasold (1991:17)

  26. ^ Wolfram (1991:24–25), citando Labov (1966:53)

  27. ^ Nagara (1972:277), citing Weinreich (1953:18)

  28. ^ Weinreich (1954:389–390)

  29. ^ Davis (1973:1)

  30. ^ Allen (1977:169, 226)

  31. ^ Saporta (1965:218–219)

  32. ^ Allen (1977:224) & Stockwell (1959:258) ãpuntando a trabayos anteriores d’essos auctores approximando-se a la mesma meta solo que cun mènos detalles

  33. ^ e.g. Kurath (1957)

  34. ^ particularmente n Sledd (1966)

  35. ^ Allen (1977:227)

  36. ^ Allen (1977:224), citando Kurath & McDavid (1961)

  37. ^ Vèi explicaçon eiquì

  38. ^ Weinreich (1954:395)

  39. ^ See Turner (1966), citau n Wells (1970:245)

  40. ^ Fudge (1969:272)

  41. ^ Wells (1970:232, 240, 243, 245), Wells (1982:73)

  42. ^ Wells (1982:83)

  43. ^ Weinreich (1954:394)

  44. ^ Kaufman (2006:65)

  45. ^ Catherine Bateson, 1967, Arabic Language Handbook, p 75 ff.

  46. ^ Versteegh, 1997, The Arabic Language, p 40 ff, 56 ff

  47. ^ Nagara (1972:48), citando Haugen (1954:11)

  48. ^ Nagara (1972:52)

  49. ^ Riney & Takagi (1999:295)

  50. ^ Nagara (1972:49)

  51. ^ Oliver (1972:362)

  52. ^ Nagara (1972:9)

  53. ^ Pulgram (1964:66) re-itera esti puntu a l dizir, “Visto que cada stau ye un systema consistiendo n miembros que se definen exclusivamente polæs suæs relaçones mutuæs, dous systemas non idènticos qualquier han ser necessariamente incommensurables, por nun poder identificase dal elemento cun qualquier outru elemento nel outru. … structuralmente nun podemus identificar ou mesmo comparar qualquier phonema-vocal hispañol cun qualquier phonema-vocal italianu, por ser un miembru d’un systema de cinco vocales intrinsecamente differente d’un miembru d’un systema de siete.”

  54. ^ Nagara (1972:54), citando Shen (1959:7) & Haugen (1954:10–11)

  55. ^ Diebold (1961:107)

  56. ^ Silverman (1992:289)

  57. ^ Haugen (1950:212)

  58. ^ Golston & Yang (2001:40)

  59. ^ Goodman (1967:44). El auctor nota (p.48) un processu parallelu cun paraxismos culturalmente definidos & offreç el tèrminu “diamorphìa gëstual” pante esti phenòmeno.

  60. ^ McMahon (1996:441), citando Brown (1972) & Newton (1972) cumo potencialmente iniciando tal debate.

  61. ^ Trudgill (1983:29)

  62. ^ Ornstein & Murphy (1974:156)

  63. ^ Trudgill (1974:135)

  64. ^ Trudgill (1983), capìtulu 1

  65. ^ Yaeger-Dror (1986:916)

  66. ^ Wells (1982:72)

  67. ^ Weinreich (1954:390)

  68. ^ Smith (1967:311)

  69. ^ Chao (1946:12)

  70. ^ Troike (1970:65), citau n Campbell (1971:194)

  71. ^ Rosner & Pickering (1994:325), ãpuntando a datos de Verbrugge et al. (1976)

  72. ^ Trudgill (1983:10)

  73. ^ Ornstein & Murphy (1974:152); los auctores ãpuntæn a outros crioulhistas cumo Charles-James Bailey & Derek Bickerton cumo expandiendo essi conceitu a l explica’ la variaçon de l fhalante.

  74. ^ Una revindicaçon semeyante occurre n Francis (1983:18)

  75. ^ Bickerton (1973:643)

  76. ^ Wells (1982:70)

  77. ^ Wells (1982:69, 71)

  78. ^ N una lhiña pahecida, Wolfram (1991:25) argumenta que la variable linguìstica ye essencialmente una construcçon sociolinguìstica.

  79. ^ Wells (1982:71, 76)

  80. ^ Wells (1982:76)

  81. ^ Allen (1977:221)

  82. ^ Kurath (1964), citau n Allen (1977:221)

  83. ^ In Kurath (1957:117), Kurath nota que la incidencia de vocales inante /r/ varìæ considerablemente ente los dialectos, requiriendo special attençon, solo que sin difficultahes seriæs.

  84. ^ Kurath (1957:120)

  85. ^ Bickerton (1975:302), ãpuntando particularmente pa l capìtulu 8 de Trudgill (1974)

  86. ^ Trudgill (1974:141)

  87. ^ In Trudgill (1983:11–12, 45–46), l auctor ãpunta q’existen fhalantes de Norwich que nun imitæn cun precision la fhala de los outros, & apresentæn “hyperdialectismos” (similar a hypercorrecçon); talos fhalantes podrìæn tener una grammàtica differente, mènos polylectal que la descripta n Trudgill (1974)

  88. ^ citaho n Trudgill (1983:29)

  89. ^ Ballard (1971:267)

  90. ^ Kazazis (1976:515)

  91. ^ Geraghty (1983:19, 20)

  92. ^ Geraghty (1983:64)

  93. ^ e.g. Trudgill (1974)

  94. ^ e.g. Sledd (1966)

  95. ^ Trask (1996:111)

  96. ^ por exemplo Smith (1967:312); essi agrupamiento vien de la interpretaçon de Smith’s de que l diaphonema arrepresenta correspondenciæs morphophonèmicæs mas que phonèmicæs.

  97. ^ Cadora (1970:14, 18); similarmente, lhiñæs onduladæs doblres (≈) indiquen opposiçones dientro d’un diasystema de la mesma fhorma que læs lhiñæs onduladæs (~) indicæn opposiçones phonèmicæs dientro d’una variante individual.

  98. ^ Orten (1991:50)

  99. ^ Jones (1950), citau n Householder (1952:101)

  100. ^ Pederson (1987:48, 51)

  101. ^ Pederson (1989:54)

  102. ^ Geraghty (1983:19–22)

Fhœntes

  • Allen, Harold B. (1977), “Regional dialects, 1945–1974”, American Speech, 52 (3/4): 163–261, doi:10.2307/455241, JSTOR 455241

  • Bailey, Beryl L. (1971), “Jamaican Creole: Can dialect boundaries be defined?”, in Hymes, Dell (ed.), Pidginization and Creolization of Languages, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 341–348

  • Bailey, Charles-James N. (1973), Variation and Linguistic Theory, Arlington, VA: Center for Applied Linguistics

  • Ballard, W.L. (1971), “Review: Linguistic change and the Saussurian paradox”, American Speech, 46 (3/4): 254–270, doi:10.2307/3087780, JSTOR 3087780

  • Berdan, R. (1977), “Polylectal comprehension and the polylectal grammar”, in Fasold, R.W.; Shuy, R.W. (eds.), Studies in Language Variation, Washington, D.C.: Georgetown University Press

  • Bickerton, Derek (1973), “The nature of a creole continuum”, Language, 49 (3): 640–669, doi:10.2307/412355, JSTOR 412355

  • Bickerton, Derek (1975), “[Untitled review]”, Journal of Linguistics, 11 (2): 299–308, doi:10.1017/s0022226700004631

  • Brown, Gillian (1972), Phonological rules and dialect variation, Cambridge: Cambridge University Press

  • Cadora, Frederic J. (1970), “Some linguistic concomitants of contactual factors of urbanization”, Anthropological Linguistics, 12 (1): 10–19

  • Campbell, Lyle (1971), “[untitled review]”, Language, 47 (1): 191–209, doi:10.2307/412198, JSTOR 412198

  • Chao, Yuen-Ren (1934), “The non-uniqueness of phonemic solutions of phonetic systems”, Bulletin of the Institute of History and Philology, Academica Sinica, 4 (4): 363–397

  • Chao, Yuen-Ren (1946), “The logical structure of Chinese words”, Language, 22 (1): 4–13, doi:10.2307/410329, JSTOR 410329

  • Collins, Beverly; Mees, Inger (1999), The Real Professor Higgins: the Life and Career of Daniel Jones, Berlin & New York: Mouton de Gruyter

  • Crystal, David (2011), A Dictionary of Linguistics and Phonetics (sexta ed.), Blackwell Publishing

  • Davis, Lawrence (1973), “The diafeature: An approach to structural dialectology”, Journal of English Linguistics, 7 (1): 1–20, doi:10.1177/007542427300700101

  • De Camp, David (1971), “Implicational scales and sociolinguistic linearity”, Linguistics, 73: 30–43

  • Diebold, A. Richard (1961), “Incipient bilingualism”, Language, 37 (1): 97–112, doi:10.2307/411253, JSTOR 411253

  • Fasold, Ralph (1991), “The quiet demise of variable rules”, American Speech, 66 (1): 3–21, doi:10.2307/455431, JSTOR 455431

  • Francis, W.N. (1983), Dialectology: An Introduction, 1, London and New York: Longman

  • Fudge, E.C. (1969), “Syllables”, Journal of Linguistics, 5 (2): 253–286, doi:10.1017/s0022226700002267

  • Geraghty, Paul A. (1983), “The history of the Fijian languages”, Oceanic Linguistics Special Publications, 19: i, iii–iv, vii–xxv, 1–483

  • Golston, Chris; Yang, Phong (2001), “White Hmong loanword phonology”, in Fèry, A.D. Green; van de Vijver, R. (eds.), Proceedings of HILP, 5, University of Potsdam: Potsdam, pp. 40–57

  • Goodman, John Stuart (1967), “The development of a dialect of English-Japanese Pidgin”, Anthropological Linguistics, 9 (6): 43–55

  • Hall, Robert A., Jr. (1965), “Fact and fiction in grammatical analysis”, Foundations of Language, 1 (4): 337–345

  • Hankey, Clyde T. (1965), “”Tiger,” “tagger,” and [aɪ] in Western Pennsylvania”, American Speech, 40 (3): 225–229, doi:10.2307/454074, JSTOR 454074

  • Haugen, Einar (1950), “The analysis of linguistic borrowing”, Language, 26 (2): 210–231, doi:10.2307/410058, JSTOR 410058

  • Haugen, Einar (1954), “Problems of bilingual description”, Relatorio de la Quinta Reunion de la Mesa Redonda Annual sobre Linguìsticæs & Inseñu d’Idiomas, serie de Monographìæs sobre Lhinguæs & Linguìstica de la Universidà de Georgetown7, Washington, D.C.: Georgetown University Press, pp. 9–19

  • Haugen, Einar (1956), “Bilingualism in the Americas: A Bibliography and Research Guide”, American Speech, 31 (26)

  • Hockett, Charles (1955), Manual of Phonology, Indiana University Publications in Anthropology and Linguistics, 11, Baltimore: Waverly Press, Inc

  • Householder, Fred, Jr. (1952), “[untitled review]”, International Journal of American Linguistics, 18 (2): 99–105, JSTOR 1263295

  • Jones, Daniel (1932), “The theory of phonemes, and its importance in practical linguistics”, Annales de l Primer Congressu Internacional de Scienciæs Phonèticæs, Amsterdam

  • Jones, Daniel (1950), The Phoneme: Its Nature and Use (1st ed.), Cambridge: W. Heffer

  • Jones, Daniel (1962), The Phoneme: Its Nature and Use (Second ed.), Cambridge: Cambridge University Press

  • Kaufman, Terrence (2006), “Symbolism and change in the sound system of Huastec”, in Hinton, Leanne; Nichols, Johanna; Ohala, John (eds.), Sound Symbolism, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 63–75

  • Kazazis, Kostas (1976), “[untitled review]”, Language, 52 (2): 514–516, doi:10.2307/412579, JSTOR 412579

  • Kurath, Hans (1957), “The binary interpretation of English vowels: A critique”, Language, 33 (2): 111–122, doi:10.2307/410723, JSTOR 410723

  • Kurath, Hans (1964), “British sources of selected features of American pronunciation: Problems and methods”, n Abercrombie, D.; Fry, D.B.; MacCarthy, P.A.D.; Scott, N.C.; Trimm, L.M. (eds.), In Honour of Daniel Jones, London: Longmans, Green, pp. 146–155

  • Kurath, Hans; McDavid, Raven, Jr. (1961), The Pronunciation of English in the Atlantic States, Ann Arbor: The University of Michigan Press

  • Labov, William (1966), The Social Stratification of English in New York City, Washington, D.C.: Center for Applied Linguistics

  • Labov, William (1969), “Contraction, deletion, and inherent variability in the English copula”, Language, 45 (4): 715–762, doi:10.2307/412333, JSTOR 412333

  • Lavandera, Beatriz R. (1978), “Where does the sociolinguistic variable stop?”, Language in Society, 7 (2): 171–182, doi:10.1017/s0047404500005510

  • McMahon, April S. (1996), “ [untitled review]”, Phonology, 13 (3): 439–445, doi:10.1017/s0952675700002724

  • Moulton, William G. (1961), “The dialect geography of hast, hat in Swiss German”, Language, 37 (4): 497–508, doi:10.2307/411352, JSTOR 411352

  • Moulton, William G. (1985), “[untitled review]”, Language in Society, 14 (4): 563–567, doi:10.1017/s0047404500011581

  • Nagara, Susumu (1972), “Japanese Pidgin English in Hawaii: A Bilingual description”, Oceanic Linguistics Special Publications, University of Hawaii Press, 9: i, iii–v, vii–xvi, 1, 3–322

  • Newton, Brian (1972), The Generative Interpretation of Dialect: A Study of Modern Greek Phonology, Cambridge: Cambridge University Press

  • Oliver, Joseph (1972), “Diatype identification in a bilingual community”, Anthropological Linguistics, 14 (9): 361–367

  • Ornstein, Jacob; Murphy, Paul (1974), “Models and approaches in sociolinguistic research on language diversity”, Anthropological Linguistics, 16 (4): 141–167

  • Orten, Elise (1991), The Kirkwall accent, University of Bergen

  • Palmer, H.E. (1931), The principles of Romanization with special reference to the Romanization of Japanese, Tokyo

  • Pederson, Lee (1977), “Studies of American Pronunciation since 1945”, American Speech, 52 (3/4): 262–327, doi:10.2307/455242, JSTOR 455242

  • Pederson, Lee (1987), “An automated book code (ABC)”, Journal of English Linguistics, 20: 48–71, doi:10.1177/007542428702000104

  • Pederson, Lee (1989), “AAM phonology”, Journal of English Linguistics, 22: 54–56, doi:10.1177/007542428902200109

  • Pulgram, Ernst (1964), “Structural comparison, diasystems, and dialectology”, Linguistics, 2 (4): 66–82, doi:10.1515/ling.1964.2.4.66

  • Reed, David (1972), “Toward a diasystem of English phonology”, n Alatis, James E. (ed.), Studies in Honor of Albert H. Marckwardt, Washington, D.C.: Teachers of English to Speakers of Other languages, pp. 135–141

  • Riney, T.; Takagi, N (1999), “Global foreign accent and voice onset time among Japanese EFL speakers”, Language Learning, 49 (2): 275–302, doi:10.1111/0023-8333.00089

  • Romaine, Suzanne (1981), “The status of variable rules in sociolinguistic theory”, Journal of Linguistics, 17 (1): 93–119, doi:10.1017/s0022226700006794

  • Rosner, B.S.; Pickering, J.B. (1994), Vowel Perception and Production, Oxford: Oxford University Press

  • Saporta, Sol (1965), “Ordered rules, dialect differences, and historical processæs”, Language, 41 (2): 218–224, doi:10.2307/411875, JSTOR 411875

  • Shen, Yao (1952), “Departures from strict phonemic representations” (PDF), Language Learning, 4 (3–4): 83–91, doi:10.1111/j.1467-1770.1952.tb01189.x, hdl:2027.42/98384

  • Shen, Yao (1959), “Some allophones can be important” (PDF), Language Learning, 9 (1): 7–18, doi:10.1111/j.1467-1770.1959.tb01124.x, hdl:2027.42/98164

  • Shores, David (1984), “The stressed vowels of the speech of Tangier Island, Virginia”, Journal of English Linguistics, 17: 37–56, doi:10.1177/007542428401700104

  • Silverman, Daniel (1992), “Multiple scansions in loanword phonology: Evidence from Cantonese”, Phonology, 9 (2): 289–328, doi:10.1017/s0952675700001627, hdl:10150/227271

  • Sledd, James H. (1966), “Breaking, umlaut, and the southern drawl”, Language, 42 (1): 18–41, doi:10.2307/411598, JSTOR 411598

  • Smith, Henry Lee, Jr. (1967), “The concept of the morphophone”, Language, 43 (1): 306–341, doi:10.2307/411400, JSTOR 411400

  • Stockwell, Robert (1959), “Structural dialectology: A proposal”, American Speech, 34 (4): 258–268, doi:10.2307/453704, JSTOR 453704

  • Trager, George L.; Smith, Henry L, Jr. (1951), An outline of English structure, Studies in Linguistics occasional papers, 3, Norman, OK: Battenberg Press

  • Trask, Robert L. (1996), A Dictionary of Phonetics and Phonology, London: Routledge

  • Troike, Rudolph (1970), James, E. (ed.), “Receptive competence, productive competence, and performance”, Georgetown University Monograph Series on Languages and Linguistics, 22, pp. 63–74

  • Troike, Rudolph (1971), “Overall pattern and generative phonology”, in Allen, Harold B.; Underwood, Gary N. (eds.), Readings in American Dialectology, New York: Appleton-Century-Crofts, pp. 324–342

  • Trubetzkoy, Nikolai (1931), “Phonologie et gèographie linguistique”, Travaux du Cercle Linguistique de Prague, 4: 228–234

  • Trudgill, Peter (1974), The Social Differentiation of English in Norwich, Cambridge: Cambridge University Press

  • Trudgill, Peter (1983), On Dialect: Social and Geographical Perspectives, New York: New York University Press

  • Turner, G.W. (1966), The English Language in Australia and New Zealand, London: Longmans

  • Twaddell, W. Freeman (1935), “On defining the phoneme”, Language, 11 (1): 5–62, doi:10.2307/522070, JSTOR 522070

  • Verbrugge, Robert R.; Strange, Winifred; Shankweiler, Donald P.; Edman, Thomas R. (1976), “Consonant environment specifies vowel identity”, Journal of the Acoustical Society of America, 60 (1): 213–224, doi:10.1121/1.381066

  • Voegelin, C.F. (1956), “Phonemicizing for dialect study: With reference to Hopi”, Language, 32 (1): 116–135, doi:10.2307/410660, JSTOR 410660

  • Weinreich, Uriel (1953), “Languages in contact, findings and problems”, Publications of the Linguistic Circle of New York, 1, New York: Linguistic Circle of New York

  • Weinreich, Uriel (1954), “Is a structural dialectology possible?”, Word, 10 (2–3): 388–400, doi:10.1080/00437956.1954.11659535

  • Wells, John Christopher (1970), “Local accents in England and Wales”, Journal of Linguistics, 6 (2): 231–252, doi:10.1017/S0022226700002632

  • Wells, John Christopher (1982), Accents of English: An Introduction, Cambridge: Cambridge University Press

  • Wilson, John; Henry, Alison (1998), “Parameter setting within a socially realistic linguistics”, Language in Society, 27 (1): 1–21, doi:10.1017/s0047404500019709

  • Wolfram, Walt (1982), “Language knowledge and other dialects”, American Speech, 57 (1): 3–18, doi:10.2307/455176, JSTOR 455176

  • Wolfram, Walt (1991), “The linguistic variable: Fact and fantasy”, American Speech, 66 (1): 22–32, doi:10.2307/455432, JSTOR 455432

  • Yaeger-Dror, Malcah (1986), “ [untitled review]”, Language, 62 (4): 917–923, doi:10.2307/415180, JSTOR 415180

Documentaçon addicional

  • Bailey, Charles-James (1970), “A new intonation theory to account for pan-English and idiom-particular patterns”, Research on Language & Social Interaction, 2 (3): 522–604, doi:10.1080/08351817009370242

  • Bailey, Charles-James N. (1972), “The integration of linguistic theory: Internal reconstruction and the comparative method in descriptive analysis”, in Stockwell, Robert P.; Macaulay, Ronald K.S. (eds.), Linguistic Change and Generative Theory, Bloomington: Indiana University Press, pp. 22–31

  • Francescato, Giuseppe (1959), “A case of coexistence of phonemic systems”, Lingua, 8: 78–86, doi:10.1016/0024-3841(59)90005-1

  • Halle, Morris (1962), “Phonology in generative grammar”, Word, 18 (1–3): 54–72, doi:10.1080/00437956.1962.11659765

  • Hausmann, Robert B. (1975), “Underlying representation in dialectology”, Lingua, 35 (1): 61–71, doi:10.1016/0024-3841(75)90073-x

  • Hockett, Charles (1967), The State of the Art, The Hague: Mouton

  • Keyser, Samuel Jay (1963), “[untitled review of The Pronunciation of English in the Atlantic States]”, Language, 39 (2): 303–316, doi:10.2307/411215, hdl:2027/uc1.32106001579140, JSTOR 411215

  • Siertsema, B. (1968), “Pros and cons of macro-phonemes in new orthographies: (Masaba spelling problems)”, Lingua, 21: 429–442, doi:10.1016/0024-3841(68)90066-1