La Posiçon de La Litteratura traduzida dientro l Polysystema Litterariu

Dedicau a la memoria de James S. Holmes – un gran alumnu de traducçon & un colhaçu

Magar el reconhocemiento ampliu ente los historiadores de la cultura de l papel principal que la traducçon tien venido exerciendo na crystalizaçon de læs culturæs nacionales, relativamente pouca pesquisa tien sido realizada t’hagora n esta staya. Cumo norma commun, historiæs de litteraturæs amentæn læs traducçones cumo nun habiendo como læs evitar, a l lhidiar cul Medioevo ou l Renacemiento, por casu. Ye-se, naturalmente, a atopar referenciæs sporàdiquæs a traducçones litterariæs individuales per varios outros periodos, sì q’ansì raramente s’incorporæn a la narrativa històrica dalguna fhorma coherente. De conseqüencia, difficilmente se tien una idea de la funcçon de la litteratura traduzida d’una litteratura cumo un todo ou de la suæ posiçon drientro d’essa litteratura. D’arriendæs, nun ha hi consciencia de la possible existencia de la litteratura traduzida cumo un systema litterariu determinau. El conceitu predominante ye mas bien el de “traducçon” ou mal a penæs “obræs traduzidæs” consideradæs individualmente. Existirìa daquè base pa una supposiçon differente, que serìa considera’ la litteratura traduzida cumo un systema? Existirìæ l mesmu typu de rede cultural & verbal de relaçones drientro de lo que paheç ser un cuœlmu arbitrariu de textos traduzidos q’hypotheticamente nos avulta existir na litteratura de procedencia? Que typu de relaçones podrìæ haber ente læs obræs traduzidæs, que s’apresentæn cumo fheithos completos, que s’importæn d’outræs litteraturæs, se xebræn de los sous contextos domèsticos &, conseqüentemente, se neutralizæn nel puntu vista de læs griescæs ente centro & peripheria?

La miæ thesis ye que læs obræs traduzidæs se correlacionæn de polo mènos duæs maneiræs: (a) na fhorma como los sous textos de procedencia se seleccionæn pola litteratura de destinaçon, siendo siempre los principios de selecçon amendables polos cosystemas domèsticos de la litteratura de destinaçon (por dizilo de la maneira mas precavida); & (b) na fhorma n q’adoptæn normæs, comportamientos & polìticæs specìficæs — arresumiendo, na utilizaçon de l repertorio litterario — lo que resulta de læs suæs relaçones cun los outros cosystemas domèsticos. Estos nun se confinæn mal a penæs a l nivel linguìsticu, tamien se manifiestæn n un nivel qualquier de selecçon. Ansì, la litteratura traduzida ye a tener un repertorio proprio, que ta ciertu puntu podrìæ ta ser exclusivu de sou. (Vèi Toury 1985 & 1985a.)

Paheç q’essos puntos tornæn non solo razonable tsarrar de litteratura traduzida, tamien que seya imperativo fhazelo. Nun veo como qualquier sfhuœrçu acadèmicu por describir & explica’l comportamiento l polysystema litterariu n synchronìa & diachronìa seya a dir adelantrando de fhorma adequada si esso nun se reconhoç. N outræs pallabræs, concibo la litteratura traduzida non solo cumo systema integral drientro de qualquier polysystema litterariu, tamien cumo systema per-activu n dientro sigo. Sì q’ansì quala diba se’ la suæ posiçon drientro l polysystema, & como essa posiçon diba andar connectada cun la naturaleza l sou repertorio total? Andarìæ-se temptau a deduzi’ la posiçon periphèrica de la litteratura traduzida de l studio de la litteratura que tamien occupa permanentemente una posiçon periphèrica nel polysystema litterariu, sì q’ansì nun ye da fheitho l casu. Si la litteratura traduzida se torna central ou periphèrica, & si essa posiçon anda connectada cun repertorios innovadores (“primarios”) ou conservadores (“secundarios”), depende de la constellaçon specìfica l polysystema n studio.

II

Dizir que la litteratura traduzida caltien una posiçon central nel polysystema litterario significa que participa activamente na formaçon de l centro l polysystema. N una tala situaçon, ye polo commun parte integrante de læs fhuœrçæs innovadores &, cumo tala, ye probable que s’identifique cun los principales eventos de la historia litteraria a l estos acontecer. Esso implica que, n esta situaçon, dala distincçon nìtida se caltien ente los scriptos “primitivos” & “traduzidos”, & que mũîthæs vezes son los principales scriptores (ou miembros de l avanguarda q’andæn a piques de tornase scriptores principales) los que produzen læs traducçones mas conspicuæs ou appreciadæs. Arriendæs d’esso, n un tiempu quando modelos litterarios nuœvos anden biltando, la traducçon tornarà-se probablemente un de los medios d’elaboraçon de l repertorio nuœvo. Per acio de læs obræs externæs, characterìsticæs que nun existìæn inantea (tanto principios cumo elementos) introduzen-se na litteratura nacional. Elho inclui possiblemente non solo modelos nuœvos de realidà substituyendo los antiguos & stablecidos que nun son ya efficazes, tamien toda una gamma d’outræs characterìsticæs, cumo una fhala nuœva (poètica) ou patrones & tèchnicæs composicionales. Ye nidio que los proprios principios de selecçon de læs obræs a traduzise se determinæn pola situaçon que gubierna l polysystema (local): los textos seleccionæn-se a comuña cun la suæ compatibilidà cun læs nuœvæs approximaçones & l papel suppuœstamente innovador que son a assumir drientro de la litteratura unde se destinæn.

Qualæs son, intos, læs condiçiones que wœñarìæn una situaçon d’esta mena? Avulta-mi podese discernir très casos principales, que son basicamente varies manifestaçones de la mesma lhey: (a) quando un polysystema indagora nun se crystalizou, esto ye, quando una litteratura ye “moça”, nel processu de fundase; (b) quando una litteratura ye “periphèrica” (drientro d’un gran cuœlmu de litteraturæs correlatæs) ou “dèbile”(1), ou intrambes; & (c) quando ha hi puntos d’inflexion, crises ou vazios litterarios n una litteratura.

Nel primer casu, la literatura traduzida da cincielho cubre la necessidà d’una litteratura mas nuœva d’implementa’ la suæ fhala acabante stablecer (ou arrenovar) cun tantos typos litterarios quanto possible, a fin de tornala ùtile de fhala litteraria & ùtile a l sou pùblicu wœñante. A l nun poder una litteratura nuœva eguar immediatamente textos de todolos typos conhocidos polos sous productores, beneficia-se de la experiencia d’outræs litteraturæs, & la litteratura traduzida torna-se ansì un de los sous systemas mas importantes. Lo mesmo val pa la segunda instancia, aquelha de litteraturæs relativamente stablecidæs cun limitaçon de recursos & cun una posiçon drientro d’una hierarchìa litteraria mas amplia & polo commun periphèrica. De conseqüencia d’essa situaçon, talæs litteraturæs mũîthæs vezes nun disinvuœlven la mesma gamma completa d’actividahes litterariæs (organizadæs n una variedà de systemas) observables næs litteraturæs mayores adiacentes (lo que, conseqüentemente, ye a crear un sentimiento de que son indispensables). Tamien puœden “carecer” d’un repertorio que se considere extremamente necessario n relaçon a essa litteratura adiacente & n funcçon de presencia. Essa falta ye a ser intos cobierta, total- ou parcialmente, pola litteratura traduzida. Por exemplo, todolos tipos de litteratura periphèrica puœden, in talos casos, fundamenta-se n litteratura traduzida. Sì q’ansì mũîtho mas importante ye la consequëncia de que la capacidà de talæs litteraturæs “dèbiles” d’iniciar innovaçones ye freqüentemente minor de lo que la de læs litteraturæs mayores & centrales, resultando n una relaçon de dependencia que ye a stablecese non solo n systemas periphèricos, tamien nel propriu muxicu d’essæs litteraturæs “dèbiles”. (Por evitar malintendidos, prestaba-mi salientar q’essæs litteraturæs son a ascender a una posiçon central d’una fhorma anàloga talque lo fhaen los systemas periphèricos drientro d’un determinau polysystema, sì q’ansì esso nun se puœde discutir eiquì.)

Visto que læs litteraturæs periphèricæs nel Hemisferio Occidental tienden mas freqüentemente a ser idènticæs a læs litteraturæs de naçones minores, por mas repunante q’essa idea nos podiæ pahecer, nun ha hi mas remedio q’admittir que, drientro d’un cuœlmu de litteraturæs nacionales relacionables, cumo næs litteraturæs d’Europa, læs relaçones hieràrchicæs stablecieræn-se n intamando essæs litteraturæs. Drientro d’essi (macro-) polysystema delhæs de litteraturæs assumierun posiçones periphèricæs, lo que mal significa a penæs que mũîthæs vegadæs se modelaræn in gran parte por una litteratura exterior. Pante talæs litteraturæs, la litteratura traduzida nun ye solo una canal principal pela que l repertorio de moda se lheva a casa, tamien una fhœnte de reorganizaçon & provision d’alternativæs. Ansì, ente que litteraturæs mas ricæs ou mas fhuœrtes son a tener opçon d’adoptar novidahes dalguna peripheria drientro de læs suæs fronteiræs autochthones, litteraturæs “dèbiles” so tales situaçones mal dependen da vezo a penæs d’importaçones.

La dynàmica drientro l polysystema egua puntos d’inflexion, esto ye, momentos històricos u los modelos stablecidos nun son ya sustentables pante una gëneraçon de mènos tiempu. N essos momentos, mesmamente n litteraturæs centrales, la litteratura traduzida ye a assumir una posiçon central. Elho ye indagora mas verdadeiro quando, n un puntu d’inflexion, dal elemento l mancommun autochthon se considera acceitable, resultando n un “vacuo” litterario. N essi vacuo, ye fàcile que s’infiltren modelos externos, & la litteratura traduzida ye a, conseqüentemente, assumir una posiçon central. Ye nidio que, nel casu de litteraturæs “dèbiles” ou n constante stau d’improbecemiento (falta d’elementos litterarios existentes n un paìs vizin ou litteratura externa accessible), esta situaçon ye indagora mas avassalhadora.

III

Sofhitar que la litteratura traduzida ye a caltener una posiçon periphèrica significa eguar elha un systema periphèricu drientro l polysystema, polo commun gastando modelos secundarios. N una tala situaçon, nun tien influencia nos processos principales & modela-se a comuña cun normæs ya convencionalmente stablecidæs por un typu dominante na litteratura de destinaçon. La litteratura traduzida, n esti casu, torna-se un factor importante de conservadorismo. Magar que la litteratura origïnal contemporanea podia continuar disinvolviendo normæs & modelos nuœvos, la litteratura traduzida sige normæs que se refhugaræn recientemente ou ha mũîthu tiempu pol muxicu que (recientemente) se stablecieræ. Nun caltien ya correlaçones positivæs cun la scriptura primitiva.

Manifiesta-se eiquì una paradoxa per-interessante. La traducçon, per acio de la q’ideæs, elementos, characterìsticæs nuœvos son a introduzise n una litteratura, torna-se un mediu de preserva’l tastu tradicional. Esta discrepancia ente la litteratura central de procedencia & la litteratura traduzida pudo evoluyir de variæs maneiræs, por exemplo, quando la litteratura traduzida, n assumiendo una posiçon central & inseriendo elementos nuœvos, pierde aina contactu cun la litteratura domèstica de procedencia que fhoi camudando, tornando-se ansì un factor de preservaçon de l repertorio sin alterar. Ansì, una litteratura que pudo grilhar cumo un typu revolucionariu ye a continuar existiendo cumo un système d’antan ossificau, da vezo fanaticamente guardau polos actores de modelos secundarios contra ta mesmamente modificaçones minores.

Læs condiçones que permitten esti segundu stau son, naturalmente, diametralmente oppuœstæs a læs que fhaen wœña’ la litteratura traduzida cumo systema central: ou nun ha hi grandes modificaçones nel polysystema ou esses modificaçones nun s’effectùæn pela intervençon de relaçones interlitterariæs materializadæs na fhorma de traducçones.

IV

La hypòthesis de que la litteratura traduzida ye a ser un systema central ou periphèricu nun implica ser siempre l unu ou l outru. Cumo systema, la litteratura traduzida sta n elha mesma stratificada &, dende l puntu vista l anàlysis polysystèmicu ye freqüentemente dende l puntu vista l strato central u s’observæn todelæs relaçones drientro l systema. Elho significa que, magar poder una secçon de la litteratura traduzida assumir una posiçon central, outra ye a remanecer enforma periphèrica. Nel anàlysis anterior, ãpuntei la strẽitha relaçon ente los contactos litterarios & l status de la litteratura traduzida. Avulta-mi esto la principal pista n essa qüestion. Quando ha hi interferencia intensa, ye la parte de la litteratura traduzida proveniente d’una litteratura de fhœnte principal la que tiende a assumir una posiçon central. Por exemplo, nel polysystema litterariu hebraicu ente læs duæs gerræs mundiales, la litteratura traduzida de l russo assumîu una posiçon inequivocamente central, ente tanto læs obræs traduzidæs de l angles, aleman, polaco & outros idiomas assumierun una posiçon obviamente periphèrica. Pa de tras, una vez que læs principales & mas innovadores normæs de traducçon se fhueræn fhaziendo por traducçones de l russo, læs outræs litteraturæs traduzidæs fhueræn adheriendo-se a los modelos & normæs que fhueræn elaborando essæs traducçones.

El material històricu analyzau t’hagora n tèrminos d’operaçones polysystèmicæs ye per-limitau si se quier aporrir qualquiera conclusion de lhungu algame sobre læs possibilidahes d’assumi’ la litteratura traduzida una posiçon particular. Mas trabayos que se realizarun n esta staya por varios outros studiosos, ansì cumo læs miæs propriæs pesquisæs, indicæn tender a ser periphèrica la posiçon “normal” assumida pola litteratura traduzida. Esso ha n princìpio de ser compatible cun la speculaçon theòrica. Puœde-se presumir que, a lhungu plrazo, dal systema ye a remanecer n un stau constante de debilidà, “puntu d’inflexion” ou crisis, magar nun tener que s’exclui’ la possibilidà de que delhos de polysystemas podian caltener tales stahos un tiempu lhargu. Arriendæs d’esso, non todolos polysystemas se structuræn de la mesma maneira & les cultures diffieren significativamente. Por exemplo, ye nidio que l systema cultural frances, la litteratura francesa naturalmente inclusa, ye mũîtho mas sòlidu que la mayorìa de los outros systemas. Esso, cabo la posiçon lhargamente central tradicional de la litteratura francesa n contextu europeu (ou drientro l macropolysystema europeu), fhixzo assumir a la litteratura traduzida francesa una posiçon extremamente periphèrica. El stau de la litteratura angloamericana ye comparable, ente que la russa, l alemana ou la scandinava pahecen amosar differentes patrones de comportamiento a essi respeitu.

V

Que conseqüenciæs la posiçon assumida pola litteratura traduzida ye a tener næs normæs, comportamientos & polìticæs translacionales? Cumo affirmei anteriormente, la distincçon ente una obra traduzida & una obra origïnal in tèrminos de comportamiento litterario ye funcçon de la posiçon assumida pola litteratura traduzida n un determinau momento. Quando occupa una posiçon central, los limites son diffusos, de maneira que la propria categorìa d’ “obræs traduzidæs” tien de ser extendida tamien a læs semitraducçones & quasitraducçones. Dende l puntu vista de la theorìa de la traducçon, cuido q’esta ye una maneira mas adequada de lhidiar cun talos phenòmenos q’arrefhugalos cun base n una concepçon stàtica & ahistòrica de la traducçon. Visto que l actividà translacional participa, quando assume una posiçon central, nel processu de creaçon de modelos primarios nuœvos, la principal preoccupaçon de l traductor eiquì nun ye mal a penæs catar modelos dispuœstos nel sou repertorio domèstico u los textos de procedencia serìæn transferibles. Polo contrario, el traductor prepara-se n talos casos a viola’ læs convençones domèsticæs. So talæs condiçones, læs hypòtheses de que la traducçon s’approxime a la copia de procedencia n tèrminos d’adequaçon (n outræs pallabræs, una reproducçon de læs relaçones textuales dominantes de lo de procedencia) son mayores de lo que d’outra fhorma. Claro, dende l puntu vista de la litteratura de destinaçon, læs normæs de traducçon adoptadæs puœden por un tiempu ser per-externæs & revolucionariæs, & si la nuœva tendencia fhuer derrotada na lhuîtha litteraria, la traducçon fheitha d’acuœrdo cun læs suæs concepçones & gustos nunca serà realmente a ganhar terreno. Sì q’ansì si la nuœva tendencia fhuer victoriosa, el repertorio (còdigu) de la litteratura traduzida ye a ser arriquecido & tornase mas flexible. Periodos de gran cambio nel systema domèsticu son, la verdà, los ùnicos u un traductor se prepara pol amor de dir per-alhende læs opçones que se y offrecen pol sou repertorio domèstico stablecido & sta dispuœstu a temptar un tractamiento differente na elaboraçon de textos. Vamus alcordanos de que n condiçones stables elementos que falten na litteratura de destinaçon son a remanecer intransferibles si l stau l polysystema nun permittier innovaçones. Sì q’ansì l processu d’abertura l systema gradualmente approxima ciertæs litteraturæs &, a lhargu plrazo, permitte una situaçon u læs premisæs d’adequaçon (translacional) & læs realidahes d’equivalencia son a sobreponese n un grau relativamente altu. Ye l casu de læs litteraturæs europeæs, magar que n delhæs d’elhæs el mechanismu de repudio fhuer tan fhuœrte que los cambios de que stou fhalando ocurrieræn n una scala enforma limitada. Naturalmente, quando la litteratura traduzida occupa una posiçon periphèrica, comporta-se de maneira totalmente differente. Eiquì, el principal puxu l traductor ye concentrase n atopa’ los meyores modelos secundarios dispuœstos pa l textu externu & l resultau mũîthæs vezes acaba siendo una traducçon inadequada ou (cumo you preferirìæ dizir) una discrepancia mayor ente la equivalæncia algamada & l adequaçon postulada. N outræs pallabræs, non solo l status sociolitterariu de la traducçon depende de la suæ posiçon drientro l polysystema, tamien la propria pràctica de la traducçon sta fhuœrtemente subordinada a essa posiçon. & Ta la qüestion de que ye una obra traduzida nun ye a respondese a priori n tèrminos d’un stau idealizau a fhuœra d’un contextu ahistòricu: tien que se determinar cun base næs operaçones que gubiernæn el polysystema. Vista d’essi puntu, la traducçon nun ye ya un phenòmeno a l que la naturaleza & fronteiræs y stan afhitadæs, ye una actividà dependiente de les relaçones drientro d’un determinau systema cultural.

  1. Sobre l conceitu de “dèbile”, consultai “Interferencia n Polysystemas Litterarios Dependientes” a baxo.

Even-Zohar, Itamar 1990. “The Position of Translated Literature within the Literary Polysystem.” In Polysystem Studies [=Poetics Today, Vol. 11: 1]. Durham NC: Duke University Press, pp. 45-51.

Dedicau a la memoria de James S. Holmes – un gran alumnu de traducçon & un colhaçu

Magar el reconhocemiento ampliu ente los historiadores de la cultura de l papel principal que la traducçon tien venido exerciendo na crystalizaçon de læs culturæs nacionales, relativamente pouca pesquisa tien sido realizada t’hagora n esta staya. Cumo norma commun, historiæs de litteraturæs amentæn læs traducçones cumo nun habiendo como læs evitar, a l lhidiar cul Medioevo ou l Renacemiento, por casu. Ye-se, naturalmente, a atopar referenciæs sporádiquæs a traducçones litterariæs individuales per varios outros periodos, sí q’ansí raramente s’incorporæn a la narrativa histórica dalguna fhorma coherente. De conseqüencia, difficilmente se tien una idea de la funcçon de la litteratura traduzida d’una litteratura cumo un todo ou de la suâ posiçon drientro d’essa litteratura. D’arriendæs, nun ha hi consciencia de la possible existencia de la litteratura traduzida cumo un systema litterariu determinau. El conceitu predominante ye mas bien el de “traducçon” ou mal a penæs “obræs traduzidæs” consideradæs individualmente. Existiría daqué base pa una supposiçon differente, que sería considera’ la litteratura traduzida cumo un systema? Existiríæ l mesmu typu de rede cultural & verbal de relaçones drientro de lo que paheç ser un cuœlmu arbitrariu de textos traduzidos q’hypotheticamente nos avulta existir na litteratura de procedencia? Que typu de relaçones podríæ haber ente læs obræs traduzidæs, que s’apresentæn cumo fheithos completos, que s’importæn d’outræs litteraturæs, se xebræn de los sous contextos domésticos &, conseqüentemente, se neutralizæn nel puntu vista de læs griescæs ente centro & peripheria?

La miâ thesis ye que læs obræs traduzidæs se correlacionæn de polo ménos duês maneiræs: (a) na fhorma como los sous textos de procedencia se seleccionæn pola litteratura de destinaçon, siendo siempre los principios de selecçon amendables polos cosystemas domésticos de la litteratura de destinaçon (por dizilo de la maneira mas precavida); & (b) na fhorma n q’adoptæn normæs, comportamientos & políticæs specíficæs — arresumiendo, na utilizaçon de l repertorio litterario — lo que resulta de læs suês relaçones cun los outros cosystemas domésticos. Estos nun se confinæn mal a penæs a l nivel linguísticu, tamien se manifiestæn n un nivel qualquier de selecçon. Ansí, la litteratura traduzida ye a tener un repertorio proprio, que ta ciertu puntu podríæ ta ser exclusivu de sou. (Véi Toury 1985 & 1985a.)

Paheç q’essos puntos tornæn non solo razonable tsarrar de litteratura traduzida, tamien que seya imperativo fhazelo. Nun veo como qualquier sfhuœrçu académicu por describir & explica’l comportamiento l polysystema litterariu n synchronía & diachronía seya a dir adelantrando de fhorma adequada si esso nun se reconhoç. N outræs pallabræs, concibo la litteratura traduzida non solo cumo systema integral drientro de qualquier polysystema litterariu, tamien cumo systema per-activu n dientro sigo. Sí q’ansí quala diba se’ la suâ posiçon drientro l polysystema, & como essa posiçon diba andar connectada cun la naturaleza l sou repertorio total? Andaríæ-se temptau a deduzi’ la posiçon periphérica de la litteratura traduzida de l studio de la litteratura que tamien occupa permanentemente una posiçon periphérica nel polysystema litterariu, sí q’ansí nun ye da fheitho l casu. Si la litteratura traduzida se torna central ou periphérica, & si essa posiçon anda connectada cun repertorios innovadores (“primarios”) ou conservadores (“secundarios”), depende de la constellaçon specífica l polysystema n studio.

II

Dizir que la litteratura traduzida caltien una posiçon central nel polysystema litterario significa que participa activamente na formaçon de l centro l polysystema. N una tala situaçon, ye polo commun parte integrante de læs fhuœrçæs innovadores &, cumo tala, ye probable que s’identifique cun los principales eventos de la historia litteraria a l estos acontecer. Esso implica que, n esta situaçon, dala distincçon nítida se caltien ente los scriptos “primitivos” & “traduzidos”, & que mũîthæs vezes son los principales scriptores (ou miembros de l avanguarda q’andæn a piques de tornase scriptores principales) los que produzen læs traducçones mas conspicuæs ou appreciadæs. Arriendæs d’esso, n un tiempu quando modelos litterarios nuœvos anden biltando, la traducçon tornará-se probablemente un de los medios d’elaboraçon de l repertorio nuœvo. Per acio de læs obræs externæs, characterísticæs que nun existíæn inantea (tanto principios cumo elementos) introduzen-se na litteratura nacional. Elho inclui possiblemente non solo modelos nuœvos de realidá substituyendo los antiguos & stablecidos que nun son ya efficazes, tamien toda una gamma d’outræs characterísticæs, cumo una fhala nuœva (poética) ou patrones & téchnicæs composicionales. Ye nidio que los proprios principios de selecçon de læs obræs a traduzise se determinæn pola situaçon que gubierna l polysystema (local): los textos seleccionæn-se a comuña cun la suâ compatibilidá cun læs nuœvæs approximaçones & l papel suppuœstamente innovador que son a assumir drientro de la litteratura unde se destinæn.

Qualæs son, intos, læs condiçiones que wœñaríæn una situaçon d’esta mena? Avulta-mi podese discernir trés casos principales, que son basicamente varies manifestaçones de la mesma lhey: (a) quando un polysystema indagora nun se crystalizou, esto ye, quando una litteratura ye “moça”, nel processu de fundase; (b) quando una litteratura ye “periphérica” (drientro d’un gran cuœlmu de litteraturæs correlatæs) ou “débile”(1), ou intrambes; & (c) quando ha hi puntos d’inflexion, crises ou vazios litterarios n una litteratura.

Nel primer casu, la literatura traduzida da cincielho cubre la necessidá d’una litteratura mas nuœva d’implementa’ la suâ fhala acabante stablecer (ou arrenovar) cun tantos typos litterarios quanto possible, a fin de tornala útile de fhala litteraria & útile a l sou públicu wœñante. A l nun poder una litteratura nuœva eguar immediatamente textos de todolos typos conhocidos polos sous productores, beneficia-se de la experiencia d’outræs litteraturæs, & la litteratura traduzida torna-se ansí un de los sous systemas mas importantes. Lo mesmo val pa la segunda instancia, aquelha de litteraturæs relativamente stablecidæs cun limitaçon de recursos & cun una posiçon drientro d’una hierarchía litteraria mas amplia & polo commun periphérica. De conseqüencia d’essa situaçon, talæs litteraturæs mũîthæs vezes nun disinvuœlven la mesma gamma completa d’actividahes litterariæs (organizadæs n una variedá de systemas) observables næs litteraturæs mayores adiacentes (lo que, conseqüentemente, ye a crear un sentimiento de que son indispensables). Tamien puœden “carecer” d’un repertorio que se considere extremamente necessario n relaçon a essa litteratura adiacente & n funcçon de presencia. Essa falta ye a ser intos cobierta, total- ou parcialmente, pola litteratura traduzida. Por exemplo, todolos tipos de litteratura periphérica puœden, in talos casos, fundamenta-se n litteratura traduzida. Sí q’ansí mũîtho mas importante ye la consequëncia de que la capacidá de talæs litteraturæs “débiles” d’iniciar innovaçones ye freqüentemente minor de lo que la de læs litteraturæs mayores & centrales, resultando n una relaçon de dependencia que ye a stablecese non solo n systemas periphéricos, tamien nel propriu muxicu d’essæs litteraturæs “débiles”. (Por evitar malintendidos, prestaba-mi salientar q’essæs litteraturæs son a ascender a una posiçon central d’una fhorma análoga talque lo fhaen los systemas periphéricos drientro d’un determinau polysystema, sí q’ansí esso nun se puœde discutir eiquí.)

Visto que læs litteraturæs periphéricæs nel Hemisferio Occidental tienden mas freqüentemente a ser idénticæs a læs litteraturæs de naçones minores, por mas repunante q’essa idea nos podiæ pahecer, nun ha hi mas remedio q’admittir que, drientro d’un cuœlmu de litteraturæs nacionales relacionables, cumo næs litteraturæs d’Europa, læs relaçones hierárchicæs stablecieræn-se n intamando essæs litteraturæs. Drientro d’essi (macro-) polysystema delhæs de litteraturæs assumierun posiçones periphéricæs, lo que mal significa a penæs que mũîthæs vegadæs se modelaræn in gran parte por una litteratura exterior. Pante talæs litteraturæs, la litteratura traduzida nun ye solo una canal principal pela que l repertorio de moda se lheva a casa, tamien una fhœnte de reorganizaçon & provision d’alternativæs. Ansí, ente que litteraturæs mas ricæs ou mas fhuœrtes son a tener opçon d’adoptar novidahes dalguna peripheria drientro de læs suês fronteiræs autochthones, litteraturæs “débiles” so tales situaçones mal dependen da vezo a penæs d’importaçones.

La dynámica drientro l polysystema egua puntos d’inflexion, esto ye, momentos históricos u los modelos stablecidos nun son ya sustentables pante una gëneraçon de ménos tiempu. N essos momentos, mesmamente n litteraturæs centrales, la litteratura traduzida ye a assumir una posiçon central. Elho ye indagora mas verdadeiro quando, n un puntu d’inflexion, dal elemento l mancommun autochthon se considera acceitable, resultando n un “vacuo” litterario. N essi vacuo, ye fácile que s’infiltren modelos externos, & la litteratura traduzida ye a, conseqüentemente, assumir una posiçon central. Ye nidio que, nel casu de litteraturæs “débiles” ou n constante stau d’improbecemiento (falta d’elementos litterarios existentes n un país vizin ou litteratura externa accessible), esta situaçon ye indagora mas avassalhadora.

III

Sofhitar que la litteratura traduzida ye a caltener una posiçon periphérica significa eguar elha un systema periphéricu drientro l polysystema, polo commun gastando modelos secundarios. N una tala situaçon, nun tien influencia nos processos principales & modela-se a comuña cun normæs ya convencionalmente stablecidæs por un typu dominante na litteratura de destinaçon. La litteratura traduzida, n esti casu, torna-se un factor importante de conservadorismo. Magar que la litteratura origïnal contemporanea podia continuar disinvolviendo normæs & modelos nuœvos, la litteratura traduzida sige normæs que se refhugaræn recientemente ou ha mũîthu tiempu pol muxicu que (recientemente) se stablecieræ. Nun caltien ya correlaçones positivæs cun la scriptura primitiva.

Manifiesta-se eiquí una paradoxa per-interessante. La traducçon, per acio de la q’ideæs, elementos, characterísticæs nuœvos son a introduzise n una litteratura, torna-se un mediu de preserva’l tastu tradicional. Esta discrepancia ente la litteratura central de procedencia & la litteratura traduzida pudo evoluyir de variæs maneiræs, por exemplo, quando la litteratura traduzida, n assumiendo una posiçon central & inseriendo elementos nuœvos, pierde aina contactu cun la litteratura doméstica de procedencia que fhoi camudando, tornando-se ansí un factor de preservaçon de l repertorio sin alterar. Ansí, una litteratura que pudo grilhar cumo un typu revolucionariu ye a continuar existiendo cumo un système d’antan ossificau, da vezo fanaticamente guardau polos actores de modelos secundarios contra ta mesmamente modificaçones minores.

Læs condiçones que permitten esti segundu stau son, naturalmente, diametralmente oppuœstæs a læs que fhaen wœña’ la litteratura traduzida cumo systema central: ou nun ha hi grandes modificaçones nel polysystema ou esses modificaçones nun s’effectúæn pela intervençon de relaçones interlitterariæs materializadæs na fhorma de traducçones.

IV

La hypóthesis de que la litteratura traduzida ye a ser un systema central ou periphéricu nun implica ser siempre l unu ou l outru. Cumo systema, la litteratura traduzida sta n elha mesma stratificada &, dende l puntu vista l análysis polysystémicu ye freqüentemente dende l puntu vista l strato central u s’observæn todelæs relaçones drientro l systema. Elho significa que, magar poder una secçon de la litteratura traduzida assumir una posiçon central, outra ye a remanecer enforma periphérica. Nel análysis anterior, ãpuntei la strẽitha relaçon ente los contactos litterarios & l status de la litteratura traduzida. Avulta-mi esto la principal pista n essa qüestion. Quando ha hi interferencia intensa, ye la parte de la litteratura traduzida proveniente d’una litteratura de fhœnte principal la que tiende a assumir una posiçon central. Por exemplo, nel polysystema litterariu hebraicu ente læs duês gerræs mundiales, la litteratura traduzida de l russo assumîu una posiçon inequivocamente central, ente tanto læs obræs traduzidæs de l angles, aleman, polaco & outros idiomas assumierun una posiçon obviamente periphérica. Pa de tras, una vez que læs principales & mas innovadores normæs de traducçon se fhueræn fhaziendo por traducçones de l russo, læs outræs litteraturæs traduzidæs fhueræn adheriendo-se a los modelos & normæs que fhueræn elaborando essæs traducçones.

El material históricu analyzau t’hagora n términos d’operaçones polysystémicæs ye per-limitau si se quier aporrir qualquiera conclusion de lhungu algame sobre læs possibilidahes d’assumi’ la litteratura traduzida una posiçon particular. Mas trabayos que se realizarun n esta staya por varios outros studiosos, ansí cumo læs miês propriæs pesquisæs, indicæn tender a ser periphérica la posiçon “normal” assumida pola litteratura traduzida. Esso ha n princípio de ser compatible cun la speculaçon theórica. Puœde-se presumir que, a lhungu plrazo, dal systema ye a remanecer n un stau constante de debilidá, “puntu d’inflexion” ou crisis, magar nun tener que s’exclui’ la possibilidá de que delhos de polysystemas podian caltener tales stahos un tiempu lhargu. Arriendæs d’esso, non todolos polysystemas se structuræn de la mesma maneira & les cultures diffieren significativamente. Por exemplo, ye nidio que l systema cultural frances, la litteratura francesa naturalmente inclusa, ye mũîtho mas sólidu que la mayoría de los outros systemas. Esso, cabo la posiçon lhargamente central tradicional de la litteratura francesa n contextu europeu (ou drientro l macropolysystema europeu), fhixzo assumir a la litteratura traduzida francesa una posiçon extremamente periphérica. El stau de la litteratura angloamericana ye comparable, ente que la russa, l alemana ou la scandinava pahecen amosar differentes patrones de comportamiento a essi respeitu.

V

Que conseqüenciæs la posiçon assumida pola litteratura traduzida ye a tener næs normæs, comportamientos & políticæs translacionales? Cumo affirmei anteriormente, la distincçon ente una obra traduzida & una obra origïnal in términos de comportamiento litterario ye funcçon de la posiçon assumida pola litteratura traduzida n un determinau momento. Quando occupa una posiçon central, los limites son diffusos, de maneira que la propria categoría d’ “obræs traduzidæs” tien de ser extendida tamien a læs semitraducçones & quasitraducçones. Dende l puntu vista de la theoría de la traducçon, cuido q’esta ye una maneira mas adequada de lhidiar cun talos phenómenos q’arrefhugalos cun base n una concepçon stática & ahistórica de la traducçon. Visto que l actividá translacional participa, quando assume una posiçon central, nel processu de creaçon de modelos primarios nuœvos, la principal preoccupaçon de l traductor eiquí nun ye mal a penæs catar modelos dispuœstos nel sou repertorio doméstico u los textos de procedencia seríæn transferibles. Polo contrario, el traductor prepara-se n talos casos a viola’ læs convençones domésticæs. So talæs condiçones, læs hypótheses de que la traducçon s’approxime a la copia de procedencia n términos d’adequaçon (n outræs pallabræs, una reproducçon de læs relaçones textuales dominantes de lo de procedencia) son mayores de lo que d’outra fhorma. Claro, dende l puntu vista de la litteratura de destinaçon, læs normæs de traducçon adoptadæs puœden por un tiempu ser per-externæs & revolucionariæs, & si la nuœva tendencia fhuer derrotada na lhuîtha litteraria, la traducçon fheitha d’acuœrdo cun læs suês concepçones & gustos nunca será realmente a ganhar terreno. Sí q’ansí si la nuœva tendencia fhuer victoriosa, el repertorio (códigu) de la litteratura traduzida ye a ser arriquecido & tornase mas flexible. Periodos de gran cambio nel systema domésticu son, la verdá, los únicos u un traductor se prepara pol amor de dir per-alhende læs opçones que se y offrecen pol sou repertorio doméstico stablecido & sta dispuœstu a temptar un tractamiento differente na elaboraçon de textos. Vamus alcordanos de que n condiçones stables elementos que falten na litteratura de destinaçon son a remanecer intransferibles si l stau l polysystema nun permittier innovaçones. Sí q’ansí l processu d’abertura l systema gradualmente approxima ciertæs litteraturæs &, a lhargu plrazo, permitte una situaçon u læs premisæs d’adequaçon (translacional) & læs realidahes d’equivalencia son a sobreponese n un grau relativamente altu. Ye l casu de læs litteraturæs europeæs, magar que n delhæs d’elhæs el mechanismu de repudio fhuer tan fhuœrte que los cambios de que stou fhalando ocurrieræn n una scala enforma limitada. Naturalmente, quando la litteratura traduzida occupa una posiçon periphérica, comporta-se de maneira totalmente differente. Eiquí, el principal puxu l traductor ye concentrase n atopa’ los meyores modelos secundarios dispuœstos pal textu externu & l resultau mũîthæs vezes acaba siendo una traducçon inadequada ou (cumo you preferiríæ dizir) una discrepancia mayor ente la equivalência algamada & l adequaçon postulada. N outræs pallabræs, non solo l status sociolitterariu de la traducçon depende de la suâ posiçon drientro l polysystema, tamien la propria práctica de la traducçon sta fhuœrtemente subordinada a essa posiçon. & Ta la qüestion de que ye una obra traduzida nun ye a respondese a priori n términos d’un stau idealizau a fhuœra d’un contextu ahistóricu: tien que se determinar cun base næs operaçones que gubiernæn el polysystema. Vista d’essi puntu, la traducçon nun ye ya un phenómeno a l que la naturaleza & fronteiræs y stan afhitadæs, ye una actividá dependiente de les relaçones drientro d’un determinau systema cultural.

  1. Sobre l conceitu de “débile”, consultai “Interferencia n Polysystemas Litterarios Dependientes” a baxo.

Even-Zohar, Itamar 1990. “The Position of Translated Literature within the Literary Polysystem.” In Polysystem Studies [=Poetics Today, Vol. 11: 1]. Durham NC: Duke University Press, pp. 45-51.

Fhœnte