3 Derivaçon & Composiçon

Derivaçon prefixal

Los prefixos son mas independientes que los suffixos, produziendo-se puœis, normalmente, d’adverbios ou de preposiçones que tienen vida autònoma nel romance. Cun rigor, stremæn-se læs formaçones u entræn prefixos que son meræs partìculæs, sin existencia autònoma nel idioma (cumo s- n sfhaer, ou (ar)re- n arreponer) d’aquelhæs u participæn elementos prefixales q’avezæn funccionar tamien cumo pallabræs independientes (ansì contra- n contradizir, ente- n enteabrir). Nel primer casu habrà derivaçon, nel segundu, abundarà fhalar de composiçon.

Solo que nun ye siempre fàcile stablecer una differencia tala, razon pola que se prefier considera’ la formaçon de pallabræs per usu d’un typu de derivaçon – la derivaçon prefixal. Tanto los suffixos cumo los prefixos formæn pallabræs nuœvæs conservando de rieglra una relaçon de significaçon cul radical derivante; processu distinctu de la composiçon, que forma vozes dissociadæs de la significaçon de los radicales componentes.

Ansì:

D’awa ye-se a formar, ente variæs outræs, læs pallabræs:

  • Disawar cun incrementaçon de l prefixu dis-

  • Aweria, cun l addiçon de l suffixu -eria

  • Awa-nieve, per addiçon de l radical nieve

Næs duæs primeiræs contina presente la noçon fundamental expressada pol nome derivante. Na terceira sumîu da fheitho. De la union de los radicales awa & nieve nacîu una nuœva pallabra, portadora d’una significaçon ùnica & autònoma – el nome d’un phenòmeno atmosphèricu.

Fheithæs estæs consideraçones, vaî-se passar a l exame de los prefixos q’apahecen næs vozes de nuœsso.

Son de procedencia lhatina ou griega, magar nun se sentir cumo talos. Delhos suffren appreciables alteraçones a l contactu cun la vocal & principalmente cun la consonante inicial de la pallabra derivante. Ansì, el prefixu griegu an- q’indica “privaçon” (an-ònymo) assume la fhorma a- pante consonante: a-pathìa; in-, ou l sou correspondiente lhatin, torna-se im- tras m & il- tras l: in-feliz, in-activo; sì q’ansì: il-legal, im-moral.

Nun s’habran tracamundiar talæs alteraçones cun læs fhormæs vernàculæs, procedentes d’evoluçon normal de ciertos prefixos lhatinos. Ansì a-, d’ad- (a-dondar).

Nel elenchu que vien, diran-se mangar intamando læs fhormæs q’assume l mesmu prefixu, de mano; darà-se la fhorma primitiva, a lo cabeiro, la vernàcula, quando la houbier.

Prefixos de procedencia lhatina

ab- abs a-

distancia, dixebra

abdicar, abxhurar, abstener, abstraher, amobible, aversion

ad- a- (ar- as-)

approximaçon, direcçon

adiuncto, adventicio, aveirar, arribar, assentir

ante-

anterioridà

antebraçu, anteponer

(ar)re-

repetiçon

arrefha(z)er, arrespirar

circum-

al rodiu, in torno

circumvagar, circumloquio

cis-

aquende

cisalpin

con- co- (com-)

contiguidà, compañìa

componer, contener

contra-

opposiçon, contrario

contradizir

de-

de riba a baxo

decaher, decrecer

di- dis-

Dexebra, movemiento, negaçon

dirimir, dibura, distender, dissidente

intre- ente-

in medio

Intretener, entemicer

ex- e-

p’a fhuœra, stau anterior

exportar, extraher, emigrar, evadir

extra-

exterior

extraofficial, extraviar

in- i- (im-) (ir-) (il-)

par dientro, negaçon, privaçon

impedir, inactivo, illegal, immigrar, irrumpir

intra-

interior

intravenoso

intro-

pa dientro

intromission

ob- o- (op-) (oc-)

de cara, opposiçon

obiectu, obstàculu

per-

pente

percorrer, perforar

pro-

cara a

progressu, prosegir

re- (inseparables) (inchoativos)

a tras, repetiçon

renacer, repetir

retro-

bien p’a tras

retroceder, retrospectiva

soto- sota-

inferior

sotoponer, sotavento

sub- sus- so- (sup-)

de riba a baxo, inferioridà

subalterno, submission, suspender, supponer, sofhitar, sopesar

super- sobre-

per riba, excessu

sobreponer, sobrecarga

trans- tres-

alhende

transalpino, transexual

ultra-

alhende l lìmite

ultravioleta, ultrason

viç- vi-

substituçon

viçconde, vi-rector, vi-rey

Prefixos de procedencia griega

an-

privaçon, negaçon

anarchìa, atheu

ana-

inverso,repetiçon

anagramma, anàphora

amphi-

al rodiu, in torno

amphibio, amphitheatro

anti-

opposiçon, dexebra

antiaereo, antìpoda

apò-

dexebra

apòstata

arch-

superioridà

archiduque, archetypu

cata-

opposiçon

catadriòptico

dia- (di-)

pente, dexebra

diagnòsticu, diòcesis

dys-

diffìcile, malo

dystopia, dyspepsia

ec- (ex-)

p’a fhuœra

eclipsis, èxodu

en- (em-, e-) endo- (end-)

interior

encèphalo, ellipsis, endodoncia

epi-

in riba, posterior

epidermis, epìlogo

eu-

bien, bœn

euphonìa

Derivaçon suffixal

Per derivaçon suffixal formæn-se nuœvos substantivos, adiectivos, verbos & t’adverbios (los adverbios in -mente), d’ende classificase l suffixu n:

  • Nominal, a l agglutinase a un radical a fin de dar intamu a un nome ou a un adiectivu: punt-eiru, punt-ina, punct-ual;

  • Verbal, quando a l addicionase resulta n un verbo: suav-izar, reman-ecer;

  • Adverbial, que ye l suffixu –mente, cabo la fhorma feminina d’un adiectivu: suave-mente, pelligrosa-mente, fata-mente.

Suffixos nominales

-ac@

diminutivo, dispectivo

rapazacu, moçaca, ruinaco

-ts@

dispectivo

riatsu, fhogatsa

-aç@

augmentativo, dispectivo

barbaça, barcaçu

-ari@

officio, sitiu u daquè se guarda

operariu, herbario, alrmario

-arr@

dispectivo

cagarru, cabeçarra

-a(d)@

collectivo, capacidà, èpocha, instituçon

mangarau, potada, orbayada

-al -ar*

àrbolres, collectivo, pertenencia

castañal, pescal, patatal, lhamargal, carbayar

-an@

dispectivo, procedencia

manguan, quirosano, carbayona

-at@

dispectivo, peyorativo, instituçon

herbatu, pazguata, decanato

-ay@

dispectivo

babayu, simplaya, maçcayo, gandaya

-ax@

diminutivo, dispectivo

spantaxu, casaxa

-ble

characterìstica, capacidà, aptitude

heredable, amable

-cul@

diminutivo, characterìstica

versìculo, vermìculu, opùscula

-eir@

collectivo, favorable, officio

sementeira, fhormigeiru, caldeiru,vagoneiru

-e@

collectivo, monte de…,qualidà

castañeu, vlimea, tsoteo

-erì@

actividà, collectivo

carpinterìa, caserìo, piraterìa

-et@ -ete

diminutivo,affectivo

carretu, mozqueta, sogete, amigete

-ieg@

frequentativo, patronìmico, procedencia

mociega, cabraliegu, baratiego

-ielh@

diminutivo

lhogarielhu, pandielha, carielho

-iç@

arrecendor, sabor, qualidà, diminutivo

perriço, afhayadiço, carboniçu, tsamiçu

-isc@

semeyança

ariscu, burllesco, mourisca

-in -in@ -ic@         -it@

diminutivo, emotivo, procedencia

rapazin, calhandino, tardina, marroquin

-ì@

profession, titulatura, collectivo

advogacìa, reitorìa, xhentìo, muyerìo

-ient@

qualidà

friolientu, avarientu, fhamientu, barulhento

-ncia

abstracto

nacencia, caltenencia

-on -on@

augmentativo

berron, grandono, caleyon, berrona

-os@

abundativo, qualidà

revesosu, gurbiçoso, prestosa

-oîru -oîra -or -ora

instrumental

corredoîra, treithoîru

-ote -ota

augmentativo

vieyote, alemanota

-uc@

diminutivo, despectivo

pequenhuco, homucu, ventanuca

-me(n)

collectivo, quantidà

corname, pelame, cardume, negrume

-nça -ncia

abstracto, acçon, resultau

comparança, matança, figurança, alcordança

-uño

qualidà

fherruñu

-ura

qualidà, acçon, instrumento, collectivo

grandura, revoltura, lhambiadura,mancadura

-sc@

despectivo, diminutivo, qualidà

tsamuscu, tarasco, pedrusca

Puœden combinase: tardiquina, pequenhiquino, &c.

*-al : Ye feminino quando denomina a l àrbolre (la peral), masculino quando denomina l collectivu d’àrbolres (el peral). -ar refier-se siempres a l collectivu & cumo tal ye masculino (el perar), nun ye neutro.

Formæn nomes d’adiectivos. Los nomes que se derivæn, communmente nomes abstractos, indicæn qualidà, propiedà, stau ou fhorma de ser:

-dà(de) -dahes

crueldà, dignidahes

-eza -ez

altivez, honradez, belheza, riquezes

-ìa

allegrìa, valentìa

-iç, -ices

tontiç, burrices

-icie -icia

calvicie, immundicia

-or

altor

-ude

magnitude, altitude

Formæn nomes de nomes & adiectivos:

-ismo

doutrinæs, systemas, Proceder, Pensar

realismo, symbolismo, federalismo, positivismo, holismo, servilismo

-ismu

fhorma peculiar, tèrminos scientìficos

galicismu, snobismu, daltonismu, rheumatismu

Forma nomes & adiectivos d’outros nomes & adiectivos:

-ista

partidarios ou sectarios de doutrinas & systemas   (de -ismo)

realista, symbolistas, positivista

occupaçon, officio, nomes patrios & gëntìlicos

dentistas, pianista, nortista, sudistas

Invariable n gënero!!!

Formæn nomes de verbos:

-nte -or -ora

actor

studiante, navegantes, combatiente, xhogadora, inspectores, agressor

-çon -sion

acçon, conseqüencia

nominaçon, trahiçones, aggresion, extensiones

-mento

acçon, instrumento, collectivo

armamento, fhardamento, instrumentos

-miento

acçon, abstracto

apassionamiento, discernimientos

Formæn adiectivos de nomes:

-acu

stau ìntimu, pertenencia, procedencia

maniacu, austriaca

-algo

possesion

mayoralgo, calderalgos

-a(d)@

provisto, intyeno, character

barba(d)u, amarielhaho, dentada

-aico

referencia, pertinencia

xhudaico, prosaicos

-al -ar

relaçon, pertenencia

campal, scholares

-an -an@

proveniencia, partidario, semeyante

quirosan, romanos, andaluza

-eñ@

qualidà, procedencia, semeyança

fherreño, extremeñu

-en@

procedencia

tsilenu, peruana

-nt@

provisto de…, character, intyeno

corpulento, avarientu, atorranta,

-es

relaçon, procedencia

cortès, maltesa

-e@

relaçon, semeyança, materia

roxeu, fherrea, rubeo

-este -estre

relaçon

agreste, celestes, terrestre, campestres

Suffixos verbales

Los verbos nuœvos de l romance formæn-se normalmente pola addiçon de la terminaçon -ar a nomes & adiectivos.

Alquando, atopæn-se fhormæs derivadæs, cun l addiçon a l radical d’un suffixu de los anteriormente vistos: -ent, -ex, -isc, -in, -et &c.

Son suffixos que transmitten a essos verbos matizes significativos speciales: freqüentativos (acçon repetida), factitivos (attribuçon d’una qualidà ou maneira de ser), diminutivos & peyorativos. Sì q’ansì, aveza-se consideralos cumo suffixos verbales por si mesmos, cul todo de los sous morphemas. Tenrà-se ansì:

-car

proveniencia

scarabicar, zapicar, rabucar, apañucar

-ear -exar

durativo

cabecear, salear, spernexar, patexar

-entar -ficar

factitivo

apousentar, apparentar, clarificar, dignificar

-ecer

inchoativo

satapecer, scaheicer, entemicer

-izar

factitivo

civilizar, utilizar

-uñar

intensivo

apalmuñar, amasuñar

Suffixos adverbiales

Los dous suffixos adverbiales son -mente, procedente de l nome lhatin mens, mentis “mente”, “spìritu”, “retientu”, & la terminaçon neutra -o.

Cumo mens yera feminin, axhunta-se a la fhorma feminina l adiectivu:

bondadosamente

guapamente

nuœvamente

Cun la fhorma neutra, tornarìæn-se:

bondadoso

guapo

nuœvo

Delhæs de vezes la preposiçon DA (de+a) + una fhorma neutra ye equivalente:

da vezo

da fheitho

Derivaçon parasynthètica

N una anàlysis morphèmica de l adiectivu discastau & de l verbo remocicar, verifica-se que:

  1. Lo primeiro forma-se de l prefixu dis + el radical cast + el suffixu -au

  2. Lo segundo forma-se de l prefixu re + el radical moç + el suffixu -icar

Un exame mas curiosu fhairà rescamplar non obstante que n intrambos casos el prefixu & l suffixu s’agglutinæn a l in par a los radicales casta & moç, puœsto que nun existen los nomes discasta nin arremoçu, nin tampouco l adiectivu castau nin el verbo mocicar.

Los vocablos que se formæn pola aggregaçon simultanea de prefixu & suffixu a l mesmu radical tyamæn-se parasynthèticos. La parasynthèsis ye particularmente productiva nos verbos, & la principal funcçon de los prefixos a- & in- (ã-) ye la de participar n essi typu special de derivaçon:

abotonar

atapecer

insurdecer

imbarcar

Derivaçon regressiva

Ye l processu de derivaçon contrariu a los vistos, consiste na reducçon de la pallabra derivante por un falsu anàlysis de la suæ structura.

Tien importancia mayor na creaçon de nomes deverbales ou postverbales, que se formæn por xhuntura d’una de læs vocales -a, -e ou -u al radical de l verbo.

afhalagar

afhalagu, afhalage

amparar

amparu

tyorar

tyoru

errar

yerru

sustentar

sustentu

amostrar

amuœstra

buscar

busca

getar

geta

catar

cata

caçar

caça

censurar

censura

adiudar

adiuda

comprar

compra

pescar

pesca

alcançar

alcance

algamar

algame, algamu

intamar

intamu, intame

atacar

ataque

(a)curtiar

corte

aldericar

alderique

alçar

alce

tocar

toque

sacar

saque

costar

costu, coste

trocar

truœca, truœque

Composiçon

La composiçon ye formar una pallabra nuœva per union de dous ou mas radicales. La pallabra compuœsta arrepresenta siempres una idea ùnica & autònoma, mũîthæs vezes dissociada de læs noçones expressæs polos sous componentes.

Typos

Polo que diz a la fhorma, los elementos d’una voz compuœsta ye possible que stean:

  • simplemente xhuntos, conservando tal qual la suæ integridà:

quita-miehos

passa-tiempu

siempre-viva

canta-mañanæs

  • intimamente xhuntos, por perdese la idea de la composiçon, casu n que se subordinen a un ùnicu accentu tònicu & suffren la perdiçon de la suæ integridà syllàbica:

vaiven

viandante

agricultura

maldizir

vanagloriase

D’ende strema-se la composiçon por xhuntura, que se scribe cun hýphen “–” de la de por agglutinaçon.

Dexa un retruque

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Camudar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Camudar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Camudar )

Connecting to %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.